Quan més satisfet surto d’una exposició és quan sento que sobre l’artista en qüestió sabia ben poca cosa. És a dir, entrar al museu amb quatre idees justes sobre les obres que hi veuré -però pensant que és una base més que suficient per saber què m’hi trobaré- i acabar desbordat per un univers creatiu que és molt més gran del que m’esperava. Això és el que m’ha passat amb la mostra dedicada a l’escultor barceloní Josep Maria Subirachs (1927-2014) que es pot visitar al museu Can Mario de Palafrugell.
Aquesta és una exposició important, perquè Subirachs és sobretot conegut per les seves obres escultòriques en l’espai públic. De fet, l’estil que es veuen en moltes d’aquestes peces és fàcilment associable a Subirachs. Penso, per exemple, en la figura de Pau Casals que hi ha al Vendrell, la de Francesc Macià a Vilanova i la Geltrú o la del comte Borrell II a Cardona. Totes elles ens remeten, conscientment o inconscientment, a una altra de les creacions clau de Subirachs, la façana de la Passió de la Sagrada Família, segurament la cara més fotografiada del temple de Gaudí.
‘Moisès’ (1955), obra en bronze de la col·lecció de l’Espai Subirachs.
Subirachs és també l’autor d’obres que segurament hem vist sovint, com el monument a Francesc Macià de la plaça Catalunya de Barcelona o el de Narcís Monturiol a l’avinguda Diagonal de la capital catalana. Però totes aquestes obres són només una part -diria que mínima una vegada he vist l’exposició de Can Mario– de tot el que va abraçar Subirachs, que no va ser poca cosa. La mostra pretén ser ambiciosa i ho és; ens descobreix l’evolució de l’artista des de l’expressionisme a l’abstracció.
Explica Àlex Susanna, director d’art de la Fundació Vila Casas -entitat responsable de les exposicions de Can Mario- que «tenint en compte l’escassíssima presència de Subirachs als nostres museus nacionals, aquesta exposició és una reivindicació en tota regla, perquè estem convençuts que Subirachs és un dels més grans escultors catalans de la segona meitat del segle XX.» Susanna afegeix que aquesta mostra és una avantsala de la gran retrospectiva que la fundació vol dedicar a Subirachs el 2027 amb motiu del centenari del seu naixement.
Comissariada per Ricard Mas i Judit Subirachs-Burgaya, l’exposició no abasta tota la carrera de l’escultor, sinó la que recull el seu pas de la figuració expressionista a l’abstracció, la que va de 1953 a 1965. Està dividida en cinc àmbits que recullen 81 obres entre escultures, dibuixos i un tapís. Un d’aquests espais està dedicat a la seva etapa expressionista, més formal que conceptual, quan Subirachs trenca amb el classicisme mediterranista per crear la seva pròpia personalitat artística. Un dels seus referents en aquests moments, com explica Judit Subirachs, és Antoni Gaudí. Impossible no caure rendit davant peces com Yerma o Europa, l’estil de les quals és fàcil que el visitant pugui reconèixer.
Èdip i Antígona’ (1955), obra en bronze de la col·lecció de l’Espai Subirachs.
Un altre dels espais és el de l’abstracció, amb peces com Moisès o Celine. Algunes de les obres aquí exposades contenen ja la importància que l’artista va donar al buit. També hi trobem peces amb referències bíbliques o mitològiques com Torre de Babel o Èdip i Antígona. El tercer àmbit se centra en la seva producció en ferro amb obres essencialment lineals. Segurament, sigui a partir d’aquí on el visitant pot trobar les sorpreses més grans, si no està del tot familiaritzat amb Subirachs. En un altre àmbit, veiem obres amb falques i tascons encaixats, tirants i cargols de ferro com a elements plàstics habituals, peces caracteritzades per la conjunció de dos o més elements amb materials diferents. El darrer espai està dedicat a les seves obres en l’espai públic.
Les obres exposades a Can Mario tenen procedència diversa, encara que moltes d’elles venen de la col·lecció d’Artur Ramon i de l’Espai Subirachs de Barcelona, el qual es pot visitar amb cita prèvia al barri del Poblenou. Val molt la pena apropar-se a aquest museu de Palafrugell per descobrir la gran riquesa i diversitat de Josep Maria Subirachs i, de pas, si es té temps, fer un cop d’ull a les col·leccions permanent de Can Mario.
Magnífic article, gràcies!!