‘La chica de nieve’, un segrest i un món malalt

La sèrie de Netflix basada en la novel·la de Javier Castillo gira al voltant del segrest d’una nena i de la investigació paral·lela que en fa la policia i una periodista
La chica de nieve serie

Manel Haro / @manelhc


Hi ha sèries de misteri que encara que tenen una trama que en molts moments fa aigües, al final et deixen prou bona sensació, essencialment perquè t’ha entretingut. És el que m’ha passat amb La chica de nieve, la sèrie de Netflix basada en la novel·la de l’escriptor supervendes Javier Castillo. La història gira al voltant del segrest d’una nena en un lloc tan concorregut com el centre de Màlaga durant la cavalcada de reis. Ningú té cap pista sòlida de qui se l’ha pogut endur. La policia es posa a treballar en el cas, però també una jove becària del diari andalús Sur, qui es pren aquest segrest com una qüestió personal, ja que en el passat va patir una violació i vol fer tot el possible perquè el patiment de la nena s’acabi.

Passen els anys, hi ha sospitosos equivocats, la policia no sap cap a on tirar, però aquesta periodista, Miren Rojo, que va creixent professionalment al mitjà de comunicació, no desisteix i manté la seva pròpia investigació. És difícil fer una valoració d’aquesta història criminal sense revelar informació important sobre la trama, però una de les trampes que té aquesta sèrie és que l’espectador no tindrà tots els elements per descobrir qui hi ha darrere del segrest fins a gairebé els dos darrers capítols (en té sis), així que qualsevol pista o indici fins llavors només serveix per evitar que l’espectador s’apropi a la resolució del cas. No hi ha forma de lligar fils, cap al final apareix un nou personatge i ho canvia tot.

De tant en tant, la càmera fa algun primer pla sospitós per fer-nos dubtar d’alguns personatges, com del col·lega de Miren Rojo (Milena Smith), un veterà periodista interpretat per José Coronado. Fins i tot la mateixa protagonista serà sospitosa. La sèrie té alguna subtrama i algun petit gir per mostrar-nos la perversió d’un món malalt, amb algunes reflexions que no estan malament del tot. Com sol passar amb aquest tipus de sèries criminals, a nivell de procediments policials, hi ha coses que no s’aguanten i en diversos moments has de fer un gran esforç per creure que allò que estàs veient és versemblant.

Això també passa amb moltes novel·les de gènere negre que et poden agradar força si no et trenques gaire el cap pensant en la solidesa de la trama. Vivim una gran revifalla de les trames criminals i del true crime, així que aquesta mena d’històries tenen un públic assegurat. De fet, La chica de nieve ja és un èxit al cap de pocs dies de la seva estrena a Netflix. Per cert, hi ha algunes molt bones interpretacions com la de Cecilia Freire i la de Loreto Mauleón. La sèrie obre la porta a noves temporades, ja que el cas es resol, però en els darrers minuts s’obre un de nou.

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES