No resulta senzill escriure sobre un llibre que se centra en un tema tan amarat de mitologia com és l’assassinat de John F. Kennedy i que, a més, és el darrer, editat de forma pòstuma, de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, traspassat de forma prematura l’agost de 2022. Aquesta tràgica desaparició no la podem obviar, de moment, en relació amb la lectura de Kennedyana (Folch&Folch). És possible que d’aquí uns anys tornem a fer aquesta lectura d’una altra manera i amb una percepció diferent.
Pagès escrivia molt bé, això fa que un tema del qual sabem tant o més del que ens explica i evoca el llibre ens resulti tan original en molts moments. Sovint, en molts llibres bons, els arguments són el de menys i allò important és com s’expliquen. L’assassinat de Kennedy no té el mateix lloc en l’imaginari sentimental dels qui érem adults, joves o adolescents en el moment en el qual va esdevenir el magnicidi com en el de les generacions més joves.
L’inesperat atemptat és un d’aquells fets que molta gent recorda, fins i tot es recorda, en general, què s’estava fent en el moment en el qual, a través dels mitjans de comunicació, vam saber el que havia passat. El món estava canviant, potser no tan de pressa com pensàvem ni en la direcció positiva que havíem esperat. De molts detalls d’aleshores, a tots nivells, n’hem anat sabent més coses amb el pas del temps. La televisió era la gran novetat de l’època, encara que no en tinguéssim, sempre hi havia un conegut, un veí, un parent, un bar, fins i tot un aparador de botiga especialitzada que ens permetia accedir a la informació.
L’autor d’aquest llibre inclassificable pel que fa al gènere, tot i que avui els límits dels gèneres resten diluïts i barrejats, estableix un munt de relacions, de vegades evidents, d’altres confeccionades per l’escriptor, que no incideixen tant en els fets reals, que mai no podrem saber del cert, sinó a l’entorn de la percepció del que va passar. Pagès ens acosta als personatges principals, que són molts, a la família Kennedy, sobretot, però també a les característiques familiars d’Oswald i d’altres personatges. La xarxa és infinita i encara podria ser molt més complexa.
L’estil és el característic de l’autor, és clar. A banda dels personatges de l’entorn Kennedy, ens evoca cinema, llibres, sèries de televisió, reportatges de tot tipus, informes que cada dia semblen més boirosos, al·lusions a possibles o improbables conspiracions i el tema kennedià esdevé com una mena de paradigma de la percepció de l’actualitat i de la història.
Temps que passa, veritat que fuig, diu una antiga dita. Per això cada dia es fa més complicat esbrinar res segur sobre aquell assassinat, seguit per altres molt rellevants però que no han provocat tanta literatura. Els Kennedy ens evoquen els Bòrgia, els Grac, els fets de Mayerling que, de retruc, van portar a l’assassinat de Sarajevo. Però també ens fan pensar en sèries d’èxit, de ficció, com Dallas. Hi ha molts misteris històrics que no s’han resolt ni es resoldran mai, però que han comptat amb interpretacions especulatives interessants.
Néstor Luján va donar tres respostes, a través de tres detectius de ficció, sobre el tema de Mayerling, per exemple, en una mena de joc de misteri que deixava oberta la interpretació del que va passar. Per fer aquest tipus de llibres cal, com en el cas de Kennedyana, una cultura dilatada, diversa, eclèctica, capaç de construir xarxes de coneixement amb una base lògica.
En el fons, des d’un punt de vista innovador, actual, que alguns crítics interpreten com a postmodern, Pagès també juga amb el nostre imaginari. Ens diu moltes coses que ja sabíem, el tema Kennedy és i serà un pou sense fons si no és que algun fet cabdal del futur en desplaça l’interès. Incideix en casualitats i curiositats, en el tarannà dels personatges, els rics i poderosos tenen i tindran ganxo, ho poden fet tot però sovint cauen en paranys, riscos i tragèdies.
La grapa i excel·lència del llibre rau en com està escrit, el de menys potser, al capdavall, és la impossible realitat objectiva. Sobretot perquè, per damunt de la història, en aquest cas, ens trobem amb bona literatura, literatura per als lectors i lectores del present. Cadascú, com sol passar amb els productes culturals de qualitat, hi trobarà aspectes diferents i possiblement acabarà per accedir a les xarxes per allò de saber-ne més i recordar detalls oblidats.
