La novel·la Mentira, de Care Santos (Mataró, 1970), va camí d’esdevenir -si no ho ha fet ja- un clàssic de la literatura per a joves. Publicada el 2015 i guardonada amb el Premi Edebé de Literatura Juvenil, acumula desenes de milers de lectors, tant en català com en castellà, gràcies sobretot al fet que és recomanada als instituts, en diversos cursos de secundària. Mentira és, a més, l’inici d’una saga, que permet seguir la pista dels seus protagonistes, dos joves que es troben després de llegir El vigilant en el camp de sègol, de Salinger.
La trobada és casual, quan Xènia -una noia de disset anys- entra a l’espai virtual de la xarxa de biblioteques i llegeix un comentari d’un noi sobre el llibre de Salinger. Ell és un apassionat d’aquesta novel·la, se sent identificat amb el seu protagonista, Holden Caulfield, mentre que a ella aquest personatge no li cau gaire bé. El debat activa la curiositat de tots dos, intercanvien missatges, però la informació no circula a la mateixa velocitat: mentre que Xènia és ràpida llegint i responent els correus, el seu anònim interlocutor triga a fer-ho o ho fa d’una manera que a ella li genera certa estranyesa.
Care Santos.
Arrossegada cada vegada més per la curiositat i l’amor que comença a sentir pel noi, Xènia decideix conèixer-lo sense que ell ho sàpiga, mirant de sorprendre’l. És llavors quan la protagonista descobreix que la informació que tenia d’ell era mentida. Arriba el moment en què ell decidirà explicar-li tota la veritat, perquè també ha començat a enamorar-se: des de fa uns anys està en un centre correccional de menors.
La novel·la de Care Santos toca molts gèneres, és una història d’amor -un d’aquells amors adolescents que et desborden- però també de misteri. És, a la vegada, un retrat social de dos joves que han tingut vides i oportunitats diferents. De fet, estem davant d’una història de segones oportunitats que reflexiona també sobre el poder que té la literatura per generar-nos il·lusions i per trobar sortides dels nostres abismes. És una lectura magnètica, plena d’emocions, amb personatges ben pensats que demanen tenir vida més enllà d’aquesta novel·la.
Sempre he pensat que la literatura juvenil té un gran poder terapèutic per als adults -no exagero-, perquè ens connecten amb la nostra joventut, ens fa recordar qui érem i qui volíem ser. Amb Mentira recuperem els nostres primers amors, les experiències que ens apropaven a la vida adulta i la descoberta de la literatura. Sempre és bo recordar on estàvem per pensar on estem ara. La literatura juvenil ens pot tornar al camí que una vegada vam abandonar sense adonar-nos-en.
