Maria Isart: «Amb la música puc transmetre el meu neguit existencial»

La soprano barcelonina, que es considera pucciniana, va ser una de les guardonades al Concurs Tenor Viñas
Maria Isart

Albert Mena / @jakoblenz


La soprano Maria Isart (Barcelona, 1996) és pucciniana, liceísta de tota la vida, però té un lloc al cor per Itàlia i els seus nombrosos teatres. Setmanes després de guanyar un premi al Concurs Tenor Viñas, compartim reflexions d’una veu a l’era de TikTok, fan de la Luciana Serra i amb un talent innat per Mozart i el belcanto.

 

Què és per a tu la música?

Per a mi la música és el canal d’expressió mitjançant el qual puc transmetre el meu neguit existencial. La música sempre ha estat una fidel companya en tots els moments importants de la meva vida, ha donat sentit a infinites situacions, m’ha fet immensament feliç, m’ha ajudat a créixer, m’ha donat un espai on poder-me expressar i sentir-me lliure. Des del meu punt de vista, l’art sempre neix d’una necessitat de comunicar i jo necessito fer-ho a través del cant. La meva relació amb la música li dec a la meva mare, qui des de ben petita sempre m’ha cantat i m’ha fet estimar la música fins a arribar al punt de voler bolcar-hi la meva vida.

Creus que cada registre (soprano, tenor, mezzo…) entén la veu de la mateixa manera?

A l’hora de parlar de la percepció de la vocalitat segons el registre penso que al final tots volem arribar al mateix punt, tinguem el registre que tinguem, que és cantar bonic, amb bona projecció, fent justícia a la partitura i expressant allò que ens transmet l’obra. La veu, al final, és el nostre canal per comunicar-nos amb el món, no ho sé si els altres registres ho viuen diferent, però jo crec que la finalitat és la mateixa per a tots. Cada registre, però, té les seves dificultats, encara que l’instrument en si i la seva finalitat és la mateixa.

Què té Puccini que no tinguin altres compositors?

Què he de dir? Per a mi Puccini és capaç de tractar l’art operístic des d’una intimitat, uns colors i un dramatisme real, que conceptualment sempre he comprès com un viatge de l’interior a l’exterior. La seva música és com una carícia per a l’ànima, com si fos de vellut. Hi ha persones que l’etiqueten de cursi, però jo no el visc d’aquesta manera, és capaç de plasmar una melangia i un amor per a la vida a parts iguals que el fa extremadament interessant. La manera d’orquestrar és molsuda i riquíssima en expressió, fent que pogués ser fins i tot únicament simfònic.

I les seves òperes…

L’argument de les seves òperes és variat i tracta les passions humanes més bàsiques. En cap moment dubte a beure’n una mica de les tradicions impressionistes franceses o bé de l’orientalisme, això demostra que era un home amb gran curiositat per a la vida i amb molt d’ímpetu per a crear un univers global que pogués acollir a tothom. Sempre he cregut que ens acaben fascinant els artistes que més són capaços de connectar amb l’essència del nostre ésser, i que poden representar allò que molts som incapaços de fer.

Recentment has guanyat un dels Premi Ferrer Salat al Concurs Tenor Viñas. En què consisteix?

El Premi Ferrer Salat consisteix en una borsa d’estudis de dues setmanes intensives de treball tècnic i interpretatiu amb la soprano italiana Luciana Serra. En el meu cas, el fa interessantíssim pel fet de tornar a treballar amb ella. A part de ser una excel·lent soprano també és una molt bona mestra, quan he treballat anteriorment amb ella sempre he fet un creixement tècnic i interpretatiu molt interessant. Estic molt agraïda al concurs per aquesta oportunitat.

 

Maria Isart

 

Què opina la teva generació del cant líric? 

Considero que durant molt de temps la concepció del cant líric, sobretot de l’òpera en sí, ha format part d’uns cànons molt rígids i classistes, a parer meu, mal entesos. Això ha fet que les generacions joves veiessin l’òpera com un art inaccessible que parlava de coses que no els interpel·laven de cap manera. Però qui no pot empatitzar amb sentiments com l’amor, la pietat, la cobdícia o bé la traïció? L’òpera tracta temes transcendentals de l’ànima humana, és impossible que algú no pugui sentir-se’n partícip. Normalitzar l’òpera en el nostre dia a dia crec que és l’element més important per apropar-la a la meva generació i a totes les que venen.

Entenc. 

Fer-la conèixer, anar al Liceu amb els amics com qui va a un concert de música moderna, fer que entenguin l’essència d’aquest art. Crec que l’òpera està a l’abast de tothom, només cal tenir la voluntat de conèixer-la.

Us serveixen les xarxes socials per comunicar el que feu?

És cert que són una eina molt útil per visibilitzar la nostra feina i poder arribar a més persones tot i que crec que no hem d’oblidar que el que nosaltres fem és música, en un tant per cent molt elevat, en directe. Hi vull fer un incís perquè crec que hi ha moltes pinzellades de color, projecció i direcció que només poden apreciar-se en la seva puresa quan escoltes a algú en directe. Són una bona eina? Per descomptat. Han de formar part intrínsecament de la feina d’un cantant? No necessàriament.

Què tens previst fer els propers mesos?

Aquests propers mesos tinc unes quantes audicions emparaulades i la veritat és que són mesos de preparar nous rols i estudiar molt. Entre tot això tinc alguns concerts que encara estan tots pendents de saber-ne la data, però amb propostes molt interessants. Així que toca estudiar de cara a aquesta primavera!

Quins reptes té una soprano catalana a dia d’avui per fer carrera?

Crec que avui en dia és força més complicat fer carrera a nivell global que anys enrere, primerament perquè hi ha molta més competència i després perquè busquen un pack més complet, cosa que no em sembla tampoc malament. Sí que és cert que parlant amb companys de professió hem arribat a la conclusió que falten més sales a disposició per poder fer concerts, companyies que organitzin òperes de petit format i poder-les rodar a petits teatres, és a dir, passes intermitges abans d’arribar a grans teatres i festivals.

Categories
Amb nom propiCantantsCLÀSSICAENTREVISTES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES