Fa algun temps vaig llegir, d’aquesta autora, Peregrinos de la belleza. Em va agradar molt i tenia pendent llegir els altres llibres seus publicats per la mateixa editorial Acantilado, en la qual es poden trobar, així mateix, excel·lents traduccions seves d’obres de narrativa. És aquest un tipus de llibre difícil d’incloure en un gènere concret, cosa que trobo que és un mèrit. Es pot considerar com un llibre de viatges però va molt més enllà i, si no s’ha tingut la sort o l’oportunitat de ser en els llocs que descriu és ben igual, el gaudi intel·lectual que produeixen les observacions i reflexions de l’autora és extraordinari.
El llibre Los senderos del mar ens explica moltes coses a través d’un recorregut a peu per la costa basca, és aquest un viatge amarat de cultura, clàssica i moderna, una cultura integral i diversa que defuig les absurdes divisions entre el camp de les lletres i el de les ciències. Després d’aquest viatge literari és molt possible que se’ns obrin d’altres maneres de contemplar l’entorn, fins i tot l’entorn més proper i quotidià.
El camí fet és experiència, una excusa, esperona el record, la imaginació, les ganes de conèixer i de comparar, d’aprendre més i de copsar tota mena d’elements, petits o grans, presents en el paisatge natural però també en el paisatge humà, malgrat que en aquest periple hi ha moments d’admirable solitud. Les caminades a peu, sense intencions competitives ni esportives, provoquen sovint sensacions com les que, de forma magistral, ens explica l’autora. En un temps de turisme acumulatiu és un goig retrobar el sentit genuí del viatge clàssic.
A Peregrinos de la belleza Belmonte ens explicava la història dels aristòcrates anglesos, alemanys i francesos que, a finals del segle XVIII, van convertir Itàlia i Grècia en llocs mítics. Eren gent amb possibles, que es podien permetre estades relativament còmodes, amb un bagatge cultural important, i avui, ben segur, la nostra visió d’aquests països mediterranis, potser de forma inconscient, resta encara, i continuarà essent així, lligada a la visió i la biografia d’aquells personatges. I això malgrat que els estudis clàssics han anat de baixa i que, avui, el llatí i el grec són llengües molt menys conegudes i valorades que no ho van ser en el passat recent.
María Belmonte.
L’autora gaudeix del camí, de vegades la confonen amb pelegrina de les moltes que van a Santiago, una ruta mítica, massificada en excés, però que persisteix, per motius diversos, en el nostre imaginari. Caminar a peu li produeix un plaer esperonat per la duresa d’alguns fragments de la ruta, pel contacte amb la pluja, estén mirades encuriosides damunt dels penya-segats però, també damunt de les pedres i la sorra.
Mentre camina ens evoca un munt de gent, escriptors, poetes, pintors, naturalistes, inventors. La història de les platges ens transporta des de la vida dels pescadors, els corsaris o els mariscadors fins a l’evolució actual vers el turisme i l’oci. Tot té la seva història, sempre interessant, que relaciona l’instant i el lloc amb el mon, en general, com, per exemple, la pràctica del surf i els seus orígens.
Un dels grans elements del coneixement seriós és la curiositat, la mirada de l’autora incideix en la geologia, en la filosofia, en l’art, en la història de la ciència, en la literatura. Encara que no seguim la seva ruta és ben bé com si caminéssim amb Belmonte, reconvertida en una companya de viatge d’aquestes cultes i sàvies, que ens van explicant un munt de coses que ignorem, que no hem sabut veure o que hem oblidat.
Maria Belmonte Barrenechea va néixer a Bilbao, l’any 1953. L’edat, en aquest cas, és un element a tenir en compte, en una època d’exaltació dels valors juvenils. Per a un llibre com aquest cal tenir experiència, estudis diversos, cultura acumulada, de vegades hi ha llibres d’aquest estil, interessants i remarcables, escrits per gent més jove, en els quals es troba a faltar el fet d’haver viscut o d’haver llegit molt més. Potser això ho podem valorar més a fons quan ja tenim una edat, és clar.
Belmonte és intèrpret i traductora d’espanyol i de català. L’any 1995 va obtenir el doctorat, al País Basc, amb una tesi a l’entorn de la història de les religions. El seu coneixement del món clàssic és molt important però també compta amb la influència d’autors i autores actuals. Ha viscut a diferents ciutats, fins i tot en una illa mediterrània i darrerament residia a Catalunya.
