Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Vincenzo Latronico (Roma, 1984), autor premiat per diverses de les seves obres, veu publicada en català i en castellà Les perfeccions, les dues edicions a Anagrama amb traducció al català per Yannick Garcia i al castellà de Carmen García-Beamud. La novel·la ret homenatge a Les coses, de Georges Perec. L’obra de l’autor francès se situa al París dels anys 60, mentre que la de Latronico ocorre al Berlin de la dècada del 2000 endavant. L’autor, coneixedor de primera mà de l’experiència berlinesa, descriu una ciutat en constant transformació, que es regenera i s’articula en noves direccions. La ciutat és fruït de la història recent de l’Alemanya soviètica després de la caiguda del mur l’any 1989 i viu una occidentalització sobtada que pren velocitat amb les dinàmiques globalitzadores i les modes que van situar Berlín com la meca del disseny i com a capital europea alternativa i creativa.
El llibre segueix l’Anna i el Tom, una parella de creatius que s’instal·len a Berlín després de finalitzar els estudis per treballar-hi en creació de pàgines web, disseny gràfic i estratègia de marca digital. L’obra retrata la seva experiència a Berlín quan els lloguers encara eren assequibles i la ciutat era una terra verge plena d’oportunitats per als joves arribats de tota Europa a la recerca d’un estil de vida alternatiu i creatiu. Coneixen gent per grups de Facebook per visitar galeries d’art contemporani i anar a les festes underground del barri de moda.
A través de la vida de l’Anna i el Tom, s’exploren les característiques d’un tipus de mil·lenistes que ha decidit emigrar tot fugint de les vides més convencionals. Es detalla el comportament d’aquest conjunt d’expatriats europeus, les seves tendències i la seva ideologia, i se centra gran part de l’atenció narrativa en l’ús que es fa de les noves tecnologies i de les xarxes socials, que s’estableixen com un mirall asimètric de les vivències personals on el que s’hi reflecteix sempre es veu perfecte. També s’aprofundeix en els llaços que els joves estreteixen amb el món laboral com a font de satisfacció personal.
Latronico situa en l’espai i caracteritza aquest grup de primers expatriats que fluctuen com un grup bombolla sobre la ciutat. No hi acaben d’establir llaços: no aprenen l’idioma local i es mouen en una capa de la ciutat que funciona en anglès per a aquest tipus de persones amb altres gustos i curiositats, que normalment acostumen a ser més cares i tenen el risc d’erosionar les capes prèvies de la ciutat. L’autor descriu aquest grup social des d’una ironia fina a través d’una caracterització ben curosa. Aconsegueix fer-ho sense maniqueismes, mostrant el joc complex que n’articula les relacions i objectius i sense demonitzar els nòmades digitals com a culpables absoluts d’uns processos de gentrificació que afecten Berlín, però que també són ben fàcils de veure a Barcelona i a la majoria de grans ciutats occidentals.
