La protagonista de la novel·la Conducta migratoria, de Barbara Kingsolver (Destino, amb traducció al castellà de Claudia Conde Fisas), és una noia jove, amb dos fills petits, que es va casar a causa d’un embaràs adolescent i que va perdre els seus pares molt aviat. La narració se situa en una granja ramadera dels Apalatxes, en un context provincià i conservador, on el jovent no té empenta ni tan sols per aprofitar les poques oportunitats que se li presenten. Dellarobia, la protagonista, tot i que compleix mínimament amb les obligacions familiars, es veu abocada a algunes infidelitats. A la recerca d’una cita amb un amant jove s’ensopega amb un espectacle inesperat, l’arribada de milions de papallones monarca. Els insectes s’han desviat de la seva rutina habitual i han arribat als boscos propietat de la família. Aquest fet la farà reflexionar sobre la seva vida i la seva responsabilitat familiar i vital.
L’arribada dels emblemàtics lepidòpters propicia que vagi al poble un equip de científics, un entomòleg i alguns estudiants, que volen estudiar el capteniment de les papallones i les possibles i inquietants raons que han incidit en els seus hàbits. Al poble l’arribada de les papallones es viu com una mena de miracle i els costa admetre que el canvi climàtic té relació amb aquella arribada inesperada, en realitat les papallones fugen del possible desastre ecològic. El tancat món en el qual viuen els protagonistes s’obre a noves perspectives, sobretot per a la jove mare, intel·ligent i amb inquietuds culturals. Li aconseguirà el respecte de la comunitat i la força necessària per endegar una vida més plena i interessant.
Barbara Kingsolver.
Tot i que la societat rància i provinciana on s’esdevenen els fets ens pugui semblar molt diferent de la nostra no la tenim tan lluny. Coneixem els problemes de viure a pagès, els de les petites comunitats a les quals costa d’evolucionar, les necessitats de persones amb pocs recursos, la temptació del turisme basat, en aquest cas, en el que poden representar les papallones per tal d’atreure forasters i fer calaix, la distància que existeix entre les persones amb estudis i possibilitats i aquelles que no han pogut accedir a la cultura. Ens ensopeguem amb els mitjans de comunicació, que a casa nostra també intenten incrementar el sensacionalisme de les informacions segons els interessa, de cara a l’audiència.
Malgrat la mesquinesa d’alguns personatges l’autora, com sol fer en gairebé tots els seus llibres, els comprèn i els ofereix sortides i possibilitats. No tots evolucionaran de la mateixa manera però, al capdavall, s’enfrontaran de forma directa amb els seus problemes i silencis. Barbara Kingsolver (1955) és una gran novel·lista, assagista i poeta, guanyadora del Premi Pulitzer. Va créixer a la zona rural de Kentucky i va viure un temps en el Congo, de petita. Te estudis de biologia i lletres i els seus llibres, la majoria amb traducció en castellà, compten amb un públic fidel. En català s’ha traduït un dels més coneguts, La Bíblia de l’Arbre del Verí (Proa). Els seus llibres incideixen sovint en temes com la justícia social o la biodiversitat. Ha rebut premis importants i ella mateixa va establir un premi que recolza la literatura d’autors inèdits sobre el canvi social.
Kingsolver és una intel·lectual molt preocupada pels problemes socials i polítics, una activista cultural en molts aspectes, i que situa els seus llibres gairebé sempre en llocs que coneix força. Les descripcions de la psicologia dels personatges, de les seves pors i els seus secrets, així com les del paisatge rural i la vida de poble, sense caure en idealitzacions tramposes ni en simplificacions gratuïtes, son extraordinàries. És una de les grans autores americanes de la seva generació.
