Barcelona és un escenari ideal per imaginar intenses històries d’amor amb finals diversos. Ho hem vist en sèries i pel·lícules, com Barcelona, nit d’estiu (2013) de Dani de la Orden, o la més recent Smiley (2022), de Guillem Clua, David Martín Porras i Marta Pahissa. Ens agrada veure a la pantalla nois i noies que es coneixen per atzar als carrers de la ciutat o als seus bars i que sembla que ja no se separaran, persones que caminen amb el cor trencat a prop del mar creient que tota la seva vida ha saltat pels aires, retrats que conformen una mena d’intrahistòria humana d’una ciutat on pot passar de tot. Els personatges de totes aquestes sèries i pel·lícules podrien coincidir en una mateixa història.
La sèrie Cites Barcelona es pot veure a TV3 i a Prime Video, és un recull d’aquestes històries, dues per capítol. Està dirigida per Pau Freixas i aplega actors i actrius coneguts, alguns dels quals han participat junts en altres sèries d’éxit, així que la seva retrobada a la pantalla és una bona picada d’ullet als espectadors. És el cas de Carmen Machi i Gonzalo de Castro, els quals van coincidir a Siete vidas, o el d’Eva Santolaria i Antonio Hortelano, de Compañeros. Aquests dos darrers actors encarnen dos personatges que es retroben, a través de Tinder, molts anys després de no veure’s i amb les expectatives posades en saber si podran recuperar un vell amor de joventut.
Gonzalo de Castro i Carmen Machi.
Machi i De Castro també s’han conegut per una aplicació de cites, són d’una generació més gran, les vivències són unes altres i el que esperen també: ella vol viure el que no ha viscut mentre ha estat casada, després d’un llarg matrimoni, i ell sembla buscar una relació, encara que amb certs temors i reserves. Altres actors que hi apareixen són Clara Lago i Carlos Cuevas, tots dos interpreten personatges amb el cor trencat després d’una ruptura, o Belén Cuesta i Iván Massagué, abocats a un joc inquietant que ell li planteja en el moment de trobar-se (tinc la sensació que Massagué interpreta sovint personatges bastant insuportables).
Algunes d’aquestes històries no acaben de ser del tot versemblants i potser els barcelonins de pedra picada no acaben de reconèixer la seva ciutat aquí, però, així i tot, l’engranatge funciona bastant bé. La sèrie no surt del no-res, ve de dues temporades de Cites, a TV3, dirigides pel mateix Pau Freixas, i aquesta estava inspirada en la ficció britànica Dates, creada el 2013 per Bryan Elsley. En aquesta tercera temporada, hi ha diàlegs en català i en castellà, encara que TV3 va apostar per emetre-ho tot íntegrament en català. Aquesta qüestió va generar polèmica a les xarxes, ja que molts espectadors no van entendre que es rodessin escenes en castellà. Polèmiques a banda, la sèrie continua sent argumentalment seductora.
