Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
El 1999 es va celebrar el càsting per triar l’actor que interpretaria Harry Potter al començament d’aquest personatge al cinema. L’elegit va ser Daniel Radcliffe, però… qui va quedar com a finalista? Número dos (Edicions 62 amb traducció al català de Pau Joan Hernández i Alfaguara amb traducció al castellà de Regina López Muñoz) narra la vida de Martin Hill, el noi que es va disputar el personatge amb Radcliffe i que va acabar perdent l’oportunitat. Aquesta derrota, juntament amb altres successos familiars, va suposar un drama cruel que va marcar l’esdevenir de la seva vida i que el va fer allunyar-se tant com fos possible del que està relacionat amb la saga literària i cinematogràfica.
Aquesta novel·la de David Foenkinos (París, 1974) va ser guanyadora del Prix Nice Baie des Anges i està formada per elements aparentment reals i d’altres ficticis. Harry Potter només és un pretext per construir una novel·la addictiva sobre allò que podia ser i no va ser, el sentiment de frustració, la sensació de fracàs i l’enfonsament d’una vida tempestuosa, així com la manera com s’arrosseguen durant l’adultesa les ferides de la infància. Martin Hill, a la novel·la, recorda la seva infantesa abans del càsting com una època feliç. Tenia deu anys i tot estava en harmonia, fins que els pares es van divorciar. Després, va aparèixer aquesta oportunitat que al final es va esguerrar i el va submergir en un estat de profunda malenconia.
David Foenkinos.
En aquestes pàgines hi ha un ampli ventall de personatges les vides dels quals estan plenes d’adversitats, superació i aprenentatge. Es diu que el primer volum de Harry Potter comença amb dues emocions: la tristesa i l’enlluernament per aquest ordre. Tot i això, la vida de Martin Hill sembla haver tingut aquestes dues emocions en sentit invers: primer enlluernament per l’oportunitat i després tristesa pel fracàs.
Quan Hill, ja adolescent, un temps després del fracàs, marxa a París sense intenció de tornar a Londres, s’hi percep un profundíssim trauma: un personatge trencat en mil trossos. Va haver de suportar, durant tota la seva adolescència i joventut, la publicitat i l’estrena de tota la saga tant en llibres com en pel·lícules i el marxandatge al seu voltant. Tot això li causava un enorme dolor i convidava a la reflexió sobre com la vida ens posa al davant coses i després ens les treu.
Número dos és una novel·la que enganxa. És una defensa d’aquells que se senten fracassats o frustrats i que romanen en l’anonimat, relegats a una posició inferior o menys important respecte als que tenen èxit. Foenkinos ens proposa també una reflexió sobre com percebem la nostra vida i la dels altres, ja que de vegades aquells als quals envegem en realitat pateixen i les seves vides no són tan bones ni pròsperes com sembla, i fins i tot ens poden envejar a nosaltres.
