Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Juegos artificiales (Ediciones En Huida) és un volum de dotze relats de l’escriptor andalús Germán Ramírez Lerate (Cadis, 1998) que tot i que contenen idees molt diferents, tots giren al voltant de les obsessions de l’ésser humà, l’existencialisme i l’angoixa, amb humor però també amb amargor, intriga i fins i tot fantasia. Alguns també aborden el procés creatiu que acompanya l’artista, així com la inseguretat o la por d’equivocar-se.
El primer relat està protagonitzat per un escriptor la novel·la del qual es redacta sola, mentre que en un altre veiem un cavaller medieval que desafia el rei de França perquè aquest no vol que es casi amb la seva filla. També es passegen per aquestes pàgines artistes musicals d’èxit, un d’ells relegat a professor de matemàtiques i un altre capficat en troballes del període d’entreguerres. Algunes trames d’aquest volum són delirants i concentren personatges que es veuen abocats als jocs de la seva ment. També es parla sobre allò desconegut, aquella part de nosaltres mateixos que roman oculta o l’actitud que mostrem davant del misteri, allò irreal i allò que no arribem a comprendre.
Germán Ramírez Lerate.
Juegos artificiales alterna els relats narrats en primera i tercera persona amb personatges que semblen arribar a l’èxit, haver satisfet algun desig o completat alguna etapa de la seva vida, encara que ni tan sols s’imaginen que ho podien aconseguir. Per tant, són personatges que s’enlluernen davant del que passa, del que és extraordinari. Aquests relats demostren que l’amor és traïdor i cega els enamorats. Fins i tot hi trobem personatges alienats per les circumstàncies, un relat de terror amb la Santa Compaña o un estudi científic amb els seus respectius epígrafs.
Així, l’autor genera curiositat per l’absurd i delirant que es barreja en aquestes pàgines. El que destaco daquest llibre és la maduresa admirable amb què els relats estan escrits, tant que el lector no percep que els estigui llegint, sinó presenciant-los. El valor recau sobre l’exposició que fa l’autor de l’ànima humana davant diversos successos en què aquest es desfà de les màscares i es reflecteix la naturalesa de la seva espècie.
