Havia vist en alguna imatge, fa anys, com era la impressionant biblioteca personal de l’escriptor italià Umberto Eco (1932-2016), farcida de desenes de milers de volums de tota mena. Ara l’he pogut conèixer una mica més a fons gràcies a un documental disponible a Filmin, que porta per títol Umberto Eco: La biblioteca del món. Dirigit per Davide Ferrario el 2022, mostra, més que la col·lecció de llibres de l’autor d’El nom de la rosa, tot el seu univers literari. Eco és d’aquelles personalitats que contagien la passió per la literatura, així que és difícil seguir aquest documental i no anar apuntant referències o fent cerques a Internet.
Gràcies a ell, per exemple, vaig topar amb un autor per a mi desconegut, però de qui Eco n’era un apassionat, com és l’alemany Athanasius Kircher, jesuïta, erudit i investigador del barroc que es va interessar per diverses disciplines i va ser un referent del seu temps. El mateix escriptor italià tenia aquesta curiositat interdisciplinària i a la seva biblioteca trobem llibres de temàtiques molt diverses, que abracen la literatura, la teologia i la filosofia, però també l’esoterisme i les ciències ocultes. Diu la seva filla que Eco estava molt interessat en temes i llibres una mica estranys.
El documental aplega testimonis de diverses persones: familiars, companys, lectors i, és clar, del mateix autor, aprofitant material gravat de conferències i entrevistes que va donar. Entre totes aquestes intervencions, podem accedir a un retrat força complet d’Eco. Per exemple, coneixem anècdotes com que el primer llibre que va regalar al seu net va ser Sylvie, de Gérard de Nerval; que detestava parlar d’El nom de la rosa, perquè el considera el seu pitjor llibre; i que preferia els assajos que explicaven teories històriques falses que no pas aquells que les demostraven, perquè comportaven molta més imaginació i ficció.
Els que sentim fascinació per remoure llibres ens sentirem seduïts per aquest documental, sobretot quan la càmera entra al pis que l’autor tenia a Milà dedicat, només, a la seva biblioteca. Allà passava les hores, llegia, investigava i, fins i tot, tocava la flauta. Segurament, un personatge tan important per a les lletres com Eco donava per a estirar alguns fils més, però, així i tot, el documental està prou bé per conèixer una mica més qui era Umberto Eco.
