Filla d’octubre (Les Hores en català amb traducció de Carolina Moreno i Gatopardo en castellà amb traducció de Rosalía Saez) és una novel·la de l’escriptora sueca Linda Boström Knausgård (Estocolm, 1972), on denuncia l’ús de l’electroxoc com a teràpia psiquiàtrica, a banda de ser un relat sobre la cerca dels orígens de la seva malaltia i de la identitat personal malmesa a través del record de la seva relació de parella.
Nominada l’any 2020 al National Book Award, Filla d’octubre és una novel·la curta que està dividida en seccions. S’inicia amb l’impacte d’aquestes teràpies electroconvulsives -que deixa al pacient amb una greu confusió i problemes de memòria-, l’ús dels eufemismes per part dels metges i el fet de donar a aquests un poder abusiu sobre els pacients que es veuen privats dels seus drets. En aquest sentit, la història que ens conta és a vegades terrorífica. El llibre, a mesura que avança, aprofundeix en les conseqüències que pateix qui ha estat tocat per la malaltia mental, que, a poc a poc, es va trobant més i més sol. El seu pou es fa més profund i cada cop és més difícil sortir d’aquesta situació. En aquest forat, evidentment, la idea de mort cada vegada és més omnipresent.
Linda Boström Knausgård.
Linda Boström va ser durant nou anys la dona del famós escriptor Karl Ove Knausgård, amb qui va tenir quatre fills i amb qui va conviure durant nou anys. Knausgård, en les seves novel·les autobiogràfiques no es va estar de fer un retrat dur i gens afalagador de la seva dona. Linda Boström, per la seva part, dedica bona part del llibre a parlar de la seva relació de parella. El llibre és, de fet, una reflexió sobre la parella, la malaltia mental, la consideració sobre què és l’autoficció, quins són els seus límits i quantes varietats n’hi ha.
Després d’aquestes pàgines més centrades en la malaltia i en la relació familiar, l’autora fa un salt enrere cap a la infància i, sobretot, a l’adolescència i joventut, intentant trobar-hi els motius, les causes, els inicis que la van portar a l’hospital i els intents de suïcidi. La novel·la conta la història d’algú que es troba molt malament i que se sent culpable per no poder cuidar els fills, per no ser capaç de fer res bé i que, finalment, aconsegueix escriure tot plegat.
Del llibre he recollit algunes citacions: «Tot l’amor es va transformar en un jersei que pica i val més llençar», «has de ser molt fort per a oposar-te als metges i a la planta anaven escassos d’aquesta força», «sovint deia coses que no pensava en absolut només per provocar una discussió…» Filla d’octubre és una novel·la per reflexionar sobre el tracte que es dona als malalts mentals, sobre les nostres relacions de parella i sobre com la nostra infància condiciona les nostres vides.
Ningú/na es pot imaginar la forta repercussió que deixa la infància en l’inconscient de les persones. Els llibres de Alice Miller, qui ha fet un estudi molt ample sobre aquest tema són d’allò més recomanables.
Una abraçada ben cordial a tothom i tota dona.