Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
L’agost de 1983, unes terribles inundacions van assotar Biscaia i, en concret, Bilbao, cobrant-se una trentena de vides. Araña (Impedimenta) comença a la casa de Ribadesella de Jon Bilbao i els seus pares, que reben la visita de dos amics en aquesta data, amb la tragèdia de fons. La història de l’autor quan es un nen i quan ja és adult, que apareix més endavant, s’uneix a la de John Dunbar, un pistoler que ja va protagonitzar l’anterior novel·la de Bilbao (Ribadesella, 1972), Basilisco, ja que aquest és el sobrenom de Dunbar.
Al principi d’Araña, aquest pistoler ha estat atrapat i lligat pels indis xoixons. Està ferit i camina pel desert, on troba un altre home en la mateixa situació. Intenta sobreviure al seu costat i contra el sol abrasador, la violència i l’aridesa, però la vida, de nou, li té reservat un pla diferent. Dunbar s’encarrega de guiar pelegrins a la recerca de la terra promesa als Estats Units. No obstant això, aquest somni americà es trunca i fa que les històries contingudes al llibre es barregin entre si i ofereixin retrobaments sorprenents i situacions bíbliques. Tot plegat, unit per la figura de l’Araña, un ens simbòlic vinculat a un sentiment que tenalla els protagonistes d’aquest llibre.
Un dels personatges de la novel·la llegeix la Ilíada, diu que és estranya, ja que ni explica el principi de la guerra ni el final. A Araña, no s’expliquen ni el principi ni el final de la vida de John Dunbar, encara que sí que es presenta un desert nord-americà que és infernal, on els déus són Plom i Pólvora i on els personatges experimenten ruptures de llaços i relacions i, per tant, es veuen abocats, com diu un, a una «mudança dels afectes.» En aquestes pàgines també s’exposa com l’ésser humà sovint idealitza objectius i divinitza altres persones.
Dunbar és un Aquil·les modern sobre el qual les muses canten o un Ulisses que vol eliminar els seus records, llençar-los a les escombraries, perquè així causaran menys dolor. La malenconia el tenalla, pren forma i l’ofega, igual que fa amb Jon a l’altra història. Una malenconia que es cola com els senglars a casa seva o les branques dels arbres després dels forats deixats per la tempesta, buits que no sabia que existien i que només coneix quan ja és massa tard.
Aquesta obra es mou entre històries diferents i, encara que genera interès (més en la història de Dunbar que en la de Jon, que queda una mica coixa), el seu valor real recau en la seva prosa. El narrador presenta personatges que no contemplen que la felicitat pugui entrar a les seves vides. Tot i que la tinguin a mà, no la prenen. També tracta sobre les il·lusions humanes i com de vegades es persegueixen a cegues i sense garanties, cercant la pròpia identitat i determinats sentiments per sobreviure. L’ésser humà tendeix a imaginar-se el paradís individual, on creu que pot estar en pau. Aspira a aconseguir-ho i, no obstant, «el més difícil és quedar-s’hi», com diu un altre personatge.
