Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
La Miriam està enamorada de Jordan, però a ell li agrada la Paola, així que pateix per amor. I pel seu cos, perquè no és com el de les revistes, ni com el de Paola, és clar. Jordan mostra indiferència, fins i tot se’n burla de vegades. Miriam sempre ha estat la noia invisible del grup, la que mai no ha atret cap noi, la que sempre ha de ficar panxa i tapar la cel·lulitis per aparentar el que no és. Perquè allò que és no agrada. Mira a esa chica (Tusquets) retrata l‘experiència traumàtica de Miriam, la protagonista, una adolescent ferida.
Miriam, després d’una nit de festa, està en un banc plorant. Quan una companya de classe s’hi acosta i li pregunta què ha passat, tot surt a la llum. Aquesta és la primera novel·la de Cristina Araújo Gámir (Madrid, 1980), amb la qual ha aconseguit el premi Tusquets. S’hi tracten temes com ara l’empatia, la comprensió de l’altre, el patriarcat o la violència contra la dona. A més, l’autora fa un retrat precís de la duresa d’algunes situacions amb què toca conviure durant l’adolescència i la joventut, sobretot les relacionades amb l’autoimatge i l’autoestima.
Cristina Araujo Gámir.
Ningú ens prepara per al desamor o per a la frustració pel fet de no agradar, cosa que pot provocar un sentiment profund de malenconia. Miriam, com tants i tantes adolescents i joves, es pregunta si ella, pel seu cos, no té dret a agradar ningú, potser no s’ho mereix, per què s’ha d’esforçar per alguna cosa que altres aconsegueixen sense fer cap esforç. Al final, pensa: «Tens por que la teva imaginació hagi començat a construir fins i tot les teves emocions.»
Miriam es fustiga per la seva mala experiència en l’amor, ja que creu que no són suposicions seves: realment no és el tipus de ningú. A l’escola, es ficaven amb ella i a l’institut preferia que els nois li diguessin obscenitats abans que no existir ni tan sols per a ells. Quan sembla que finalment coneix un noi especial, tot s’esvaeix, i s’endinsa a les tenebres a la profunditat d’un portal, com diu ella. Cal preguntar-se què podria haver passat si haguéssim pres altres decisions i, com pensa Miriam, què hauria passat si «el dilema, la contingència, la lògica, la intersecció» haguessin prevalgut sobre «l’esperança, la promesa, l’ego, la fantasia.»
Mira a esa chica és una novel·la que atrapa per la manera com està escrita i ens porta a una realitat dura i violenta. Critica la morbositat de la societat contemporània amb els actes cruels. No sóc defensor que hi hagi llibres de lectura obligatòria ls instituts, però sí que recomanaria aquest a l’alumnat de batxillerat, ja que parla de molts temes per als quals no se’ns prepara: emocions, seguretat en un mateix i com actuar davant la violència contra la dona.
