Ha arribat a les llibreries la darrera novel·la de Barbara Kingsolver, una gran escriptora amb uns seguidors fidels malgrat que jo crec que, a casa nostra, encara no compta amb el reconeixement que mereix, en comparació ambaltres autors. Demon Copperhead (Navona amb traducció al català de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández i al castellà d’Antonio Lozano) ha obtingut moltes distincions als Estats Units, entre els quals el Premi Pulitzer el 2023. És una novel·la de gruix, pel contingut i pel volum, que demana constància i devoció i que compta amb gairebé set-centes pàgines atapeïdes, potser en excés.
El llibre s’inspira en el David Copperfield de Dickens, com el mateix títol ens indica. És un homenatge a aquest autor, tan representatiu i admirat. El protagonista és un noiet fill de mare soltera i addicta a les drogues, molt jove, amb la qual, malgrat tot, el noi és feliç fins que la dona, en l’intent de millorar la seva situació, es casa amb un personatge lamentable. Una sèrie de tristos esdeveniments portaran Demon a endegar un recorregut per l’Amèrica pobra, la dels remolcs que són gairebé barraques, la dels refugis improvisats i la dependència dels migrats dels programes benèfics. A un món miserable del qual és difícil sortir-ne.
La tristor que amara molts moments es compensa amb un sentit de l’humor característic de l’autora i aconsegueix que, malgrat carregar les tintes en alguns fragments, no ens acabem d’enfonsar en la desesperança lectora. Vam conèixer Kingsolver a finals dels vuitanta, amb la seva primera novel·la, Arbres de mongetes, publicada a les Edicions de l’Eixample. Aleshores ja va captivar molts lectors, que l’hem anat seguint amb constància. Kingsolver ha viscut en diferents indrets i ha endegat iniciatives diverses, potenciades pel seu èxit literari. Dickens, d’alguna manera, potser no tan explícita com en aquesta darrera, sura als seus llibres de forma habitual. Kingsolver és una activista cultural, amb ganes d’incidir en la millora del món, a la mida de les seves possibilitats.
Barbara Kingsolver.
Si Kingsolver no fos anglosaxona potser admetríem que aquest protagonista frega en alguns moments la picaresca hispànica. Probablement l’ànima humana és molt semblant a tot arreu. Enmig d’un món difícil sempre s’hi troba la bondat, la tendresa, les ganes de millorar de forma honrada, sense necessitat d’abusos ni de trampes excessives. Però també la necessitat de supervivència al preu que sigui.
La novel·la no té un final convencional, ens condueix per la vida de la gent anònima i desafavorida i ens esquitxa el text amb descripcions de la natura i reflexions del protagonista. Esta ambientada als Apalatxes i tot i la seva font d’inspiració ens mostra un món contemporani i difícil. Tot i que David Copperfield és un llibre molt conegut i llegit, sovint ens han barrejat l’original amb sèries i pel·lícules i adaptacions per a infants, no sempre de qualitat. Per facilitar els paral·lelismes als lectors no anglosaxons es pot trobar a internet l’estudi complet dels molts personatges de la novel·la de Kingsolver i recordar en quins de la de Dickens estan inspirats.
Crec que Dickens, malgrat la sordidesa de l’època, és més convencional a l’hora de resoldre el futur del seu protagonista. No és fàcil traslladar els problemes de l’època de Dickens al món actual on tot es complica i on la beneficència i l’assistència social, en moltes ocasions, serveixen de poca cosa. Al capdavall, caldrà resoldre els problemes amb una lluita moral personal i amb una presa de consciència gens fàcil. Encara més, el sistema, en ocasions, posa traves al fet de voler i poder ajudar els infants amb problemes, sense passar pels canals oficials i protocol·laris.
No és un llibre senzill, resulta una mica irregular, hi ha un excés de personatges. No cal haver llegit el Copperfield original, tot i que sempre serà molt més interessant haver-ho fet, i, si es coneix a fons, no tots els paral·lelismes ens semblaran adients ni oportuns. En tot cas, és un molt bon llibre, que cal llegir sense pressa i que evidencia el gruix de Kinsolver com a escriptora del present, preocupada per la humanitat sense necessitat de fer volar coloms, i amb una gran lucidesa a l’hora de descriure i analitzar un present que no acaba d’encarrilar-se quan cal protegir la gent i oferir oportunitats als infants i joves.
