Víctor Bargiela / @VictorBargiela
NoViolet Bulawayo (pseudònim d’Elizabeth Zandile Tshele) és una escriptora de Zimbàbue. Es va mudar als Estats Units per dur a terme els seus estudis universitaris a Michigan i a Texas. La revista New African la va considerar l’any 2014 com una de les cent africanes més influents. La seva primera novel·la, We need new names (Reagan Arthur, 2013), va ser nominada al premi Booker i va guanyar el premi PEN de la Fundació Hemingway i el premi literari de Los Angeles Times. La seva segona novel·la, Glòria, és la primera obra de Bulawayo traduïda al català, gràcies a Ferran Ràfols (Empúries). En castellà, es pot trobar al segell Alianza, amb traducció de Sonia Tapia.
Bulawayo (Tsholotsho, 1981)) s’inspira en La rebel·lió dels animals de George Orwell i descriu el procés de canvi polític que té lloc a Jidada, un país imaginari situat al sud de l’Àfrica on viuen animals jidadans de tot tipus d’espècies governats pel Pare de la Nació, el Vell Cavall, que governa Jidada acompanyat de la seva fèmel (la seva parella), coneguda com la Meravellosa, la Fèmel Primera, la Doctora Dolça Mare, qui va treure’s un famós doctorat a la Universitat de Jidada. L’obra comença amb la presa de poder del vicepresident Tuvy després d’un cop d’estat afavorit pels gossos defensors de l’estat de Jidada.
A través dels múltiples paral·lelismes amb la història recent de Zimbàbue (el Vell Cavall seria l’expresident Robert Mugabe; la Dra. Dolça Mare, la Grace Mugabe; i en Tuvy, l’actual president de Zimbàbue, Emmerson Mnangagwa), Bulawayo sura entre la novel·la històrica i la fantasia distòpica i ens convida a conèixer els moviments socials i polítics que han tingut lloc a Zimbàbue des del cop d’estat de 2017, en què Mnangagwa va prendre el poder del país. No obstant això, la història ens deixa explorar ferides obertes que reculen fins a la Guerra d’Independència contra el Regne Unit l’any 1980 i l’establiment del ZANU (Unió Nacional Africana de Zimbàbue) al poder, amb Mugabe al capdavant. ZANU –el Partit de Jidada a Glòria– encara governa a Zimbàbue actualment tot i el cop d’estat.
NoViolet Bulawayo.
La novel·la obre una finestra especial al Gukurahundi, un genocidi que es va allargar a Zimbàbue des de 1982 fins a l’Acord d’Unitat de 1987, en què la majoria xona del país va tractar d’eliminar els dissidents d’ètnia ndebele i kalanga, que s’alineaven amb l’Unió del Poble Africà de Zimbàbue (ZAPU, en anglès), oposició al ZANU. Aquesta lluita ètnica interna que es va desencadenar després de la Guerra d’Independència, així com els moviments socials de la jidadania, queden il·lustrats a través de la història de la Destí, una cabra que torna a Jidada després d’anys a l’exili i es retroba amb la seva mare, la Simiso. Totes dues són de Bulawayo, un territori d’ètnia ndebele que va rebre amb fúria l’atac del Gukurahundi.
L’autora ens ofereix una perspectiva coral d’una història molt complexa i ens ajuda a entendre la situació social i política de Zimbàbue i d’altres estats africans. Dona veu als diferents personatges, tant al Vell Cavall, com a la Fèmel Primera, el Tuvy i a tot tipus d’animals a través de veus múltiples amb comentaris sentits al carrer o reproduint enfilalls de Twitter. Totes aquestes perspectives mostren un debat ben viu respecte la situació política del país, el sistema colonial, el racisme, el feminisme o l’homofòbia i ens ajuden a copsar-ne els diferents matisos que s’amaguen a banda i banda. A més, es posa en valor la importància que adquireixen les xarxes socials en el debat polític del segle XXI.
L’estil de l’obra és ben fresc i ens ofereix una lectura molt interessant. Es barreja una realitat cruel i amarga amb una sàtira política molt aguda amb referències constants a l’actualitat política zimbabuesa –qui sap quantes d’aquestes referències no hauré estat capaç de caçar, tot i la consulta constant a la xarxa per conèixer què va passar amb el doctorat de Grace Mugabe o amb la bufanda de l’actual president de Zimbàbue. Tot i la sàtira, la novel·la presenta a estones un estil de faula que es veu intensificat per l’ús d’animals com a protagonistes i per una exaltació de l’oralitat, amb gran presència d’expressions, paraules i fins i tot fragments en una llengua que deu ser ndebele.
Seria un plaer poder preguntar-li a la Carme Junyent, tractant-se de llengües bantu, segur que ho sabria! Malauradament, no li podrem preguntar què li ha semblat aquest llibre, ni si el va poder arribar a llegir, tot i que NoViolet Bulawayo estava inclosa en l’exposició d’escriptors africans que va organitzar el Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades a la Universitat de Barcelona.
