Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
La nau Sis Mil orbita el planeta anomenat Nova Descoberta. La seva tripulació la formen humans i humanoides que han mantingut una convivència pacífica fins que descobreixen uns objectes estranys que decideixen pujar a la nau. Aquests provoquen nostàlgia en els humans i una crisi d’identitat en els humanoides perquè no saben què són exactament. Aquesta és la premissa inicial de La plantilla (Anagrama amb traducció al català de Maria Rosich i al castellà de Victoria Alonso), una reflexió al·legòrica, distòpica i de ciència-ficció que aprofundeix en la naturalesa de l’ésser humà.
Aquesta novel·la d’Olga Ravn (Copenhaguen, 1986) aplega testimonis i entrevistes als integrants de la nau, que expressen les reflexions, les sensacions, les emocions al voltant de la presa de contacte amb aquests objectes. També és una anàlisi de la nostra espècie, del desarrelament, del treball i de les relacions socials. Els humanoides de la nau Sis Mil es defineixen com a éssers vius, igual que els humans, perquè igual que ells se’ls ha donat vida, llenguatge i capacitat de veure les mancances a l’altre.
Olga Ravn.
Els entrevistats deixen entreveure els seus somnis desagradables i els vincles que estableixen amb els objectes recollits. Els integrants s’hi veuen reflectits i s’animen a una reflexió al voltant de dilemes sobre el poder, la dominació, la submissió i el treball. Els humanoides reconeixen haver estat creats per treballar; per tant, no contemplen cap altre tipus de vida. Per la seva banda, els humans es queixen que són empleats i compten amb la diferència que sí que tenen un passat per trobar a faltar. Un dels humans assegura que està orgullós de ser-ho perquè té assegurada la seva mort, un altre tema transcendent en aquestes pàgines. Mentrestant, els humanoides diuen ser exactament iguals als humans; l’única cosa que els diferencia és el nom.
Entre aquest grup es desperta un sentiment de rebel·lia i conspiració contra l’organització de l’empresa, que també són aquells que els entrevisten i recullen els testimonis. És un descontent creixent entre la tripulació que deriva en un final precipitat. Els empleats reuneixen més d’un centenar de testimonis, no sabem si diferents o alguns repetits. De fet, són tants i, a més, anònims, que això impedeix que es faci un desenvolupament de personatges que impacti al lector i també que aquest s’identifiqui amb algun d’ells, encara que expressin una humanitat fonda, pura i clara. Per tant, és una novel·la amb què no he aconseguit connectar i que m’ha decebut.
