Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Fiódor Dostoievski (1821-1881) va publicar Crim i càstig per entregues l’any 1866 al diari Russki Véstnik («El missatger rus»). La novel·la segueix en Rodion Raskólnikov, un jove exestudiant que viu a Sant Petersburg i decideix matar una vella escanyapobres que es guanya la vida comprant i revenent penyores. L’obra ens endinsa en l’angoixa del protagonista i els dilemes morals que es planteja.
Andreu Nin (1892-1937) va fer la primera traducció de Crim i càstig al català, que es va publicar a Proa l’any 1929. Nin va tenir una vida curta però intensa dins del moviment marxista revolucionari. El 1921 va marxar a Moscou, on va col·laborar amb Lenin o Trostki fins el triomf de Stalin. Va tornar a Barcelona a principis dels anys 30 i va aprofitar el seu domini del rus i del català per regalar-li a la llengua catalana unes traduccions de gran valor d’obres de caràcter polític però també de clàssics de Dostoievski, Tolstoi, Txékhov o Bogdànov.
Fiódor Dostoievski.
D’algunes d’aquestes obres, com per exemple d’Anna Karènina, encara corre la traducció de Nin. D’altres, en canvi, s’han actualitzat. La Casa dels Clàssics va iniciar l’any 2021 una col·lecció de clàssics universals en edicions rigoroses i adreçades al gran públic: la Col·lecció Bernat Metge Universal. Aquesta col·lecció va més enllà dels clàssics grecs i llatins i compta amb obres de Stendhal, Goethe, Voltaire o Woolf. El tercer volum de la col·lecció va ser Crim i càstig. Es va encarregar la traducció a Miquel Cabal Guarro i va estar guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana.
La traducció de Crim i càstig de Cabal Guarro és impecable i vesteix perfectament l’obra de Dostoievski: demostra una gran riquesa lèxica i un coneixement profund dels recursos estilístics de la llengua catalana. Destaca especialment l’amplitud de registres que aconsegueix transportar a la versió traduïda. En Piotr Lujin, promès de la germana del protagonista, parla en un excel·lent burocratès que faria delir en Pau Vidal. L’Amàlia Ivànovna, en canvi, té un català amb un marcat accent alemany que no cau en estereotips ni es fa farragós. No obstant, per a mi, la cirereta del pastís d’aquesta traducció són els diàlegs col·loquials. La Nastàssia, minyona de l’edifici on el protagonista viu a dispesa, transmet oralitat i informalitat amb un lèxic genuí i familiar i unes dislocacions plenes d’èmfasi i espontaneïtat.
A més, el text de Cabal Guarro es va aprofitar a principis de l’any 2022 per dur Crim i càstig a l’escena del Teatre Lliure. L’adaptació de Pau Carrió va ser un èxit i va rebre el XXV Premi de la Crítica a l’Adaptació/dramatúrgia. Després de veure la interpretació que en Pol López feia de Raskólnikov, vaig decidir que havia d’endinsar-me en el text. En resum, si encara no heu llegit Crim i càstig, llegiu-lo! Si ja l’heu llegit, he de dir-vos que la traducció de Miquel Cabal Guarro paga molt la pena.
