Recordes l’última vegada que el món et va sorprendre de veritat? Eixa sensació de sorpresa, com si ho estigueres veient tot per primera vegada? No patisques, és una cosa que molts de nosaltres deixem arrere en la infància. Però, i si et diguera que existeix un camí per a redescobrir-la, fins i tot en el nostre món saturat d’informació i tecnologia? Aquest és el viatge que El calamar gegant (traduït al català per Núria Saurina a Periscopi), de Fabio Genovesi, ens proposa: una invitació a tornar a enamorar-nos de la vida, mirant a través dels ulls d’aquells que busquen les bèsties que habiten l’oceà.
Genovesi, amb una escriptura propera i sincera, com si fos el nostre company de pis que ens conta la vida després d’un dia dur, passeja amb nosaltres pel fons de l’oceà per acabar tots plegats, dins de la nostra ànima. El seu llibre és una finestra oberta a la sorpresa, eixa espurna vital que ens impulsa a preguntar, a buscar, a somiar. A través d’històries entrellaçades de ciència, aventura i de la vida mateixa, ens recorda que la sorpresa no es troba en les respostes, sinó en el valor de fer les preguntes.
La vertadera bellesa d’El calamar gegant jau en com Genovesi entrellaça la curiositat científica amb l’essència del que significa ésser humà. Cada pàgina és un testimoniatge que encara, en l’era de la informació, on tot sembla estar a l’abast d’un clic, el vertader coneixement comença amb el reconeixement que hi ha molt que no sabem. El que sabem és la platja, el que ignorem és l’oceà. Aquest no és només un llibre sobre la cerca d’un animal llegendari; és una metàfora de la nostra pròpia cerca de significat en un món que sovint sembla desproveït d’ell.
Fabio Genovesi.
En submergir-nos en les aigües profundes del desconegut, El calamar gegant ens desafia a enfrontar la nostra pròpia cova de Plató. Igual que els presoners de l’al·legoria, sovint ens conformem amb les ombres en la paret, oblidant que hi ha un món sencer fora, esperant ser explorat. Genovesi ens insta a trencar les nostres cadenes, a eixir de la cova i a enfrontar-nos a la llum enlluernadora del coneixement i la meravella. Al mar, que s’ho emporta tot! Sempre més enllà, citant Maragall: «Fora terres, fora platja, oblida’t de ton regrés: no s’acaba el teu viatge, no s’acabarà mai més.»
Aquest llibre és un far per a tots aquells que busquen reviure la flama de la sorpresa en les seues vides. Ens mostra que, independentment del nostre desenvolupament tecnològic o científic, el cor humà continua assedegat de misteri, de bellesa, de connexió. El calamar gegant és una celebració d’eixa cerca eterna, un recordatori que és en el no saber on realment comencem a viure.
En les seues pàgines, Genovesi no sols ens humanitza, sinó que ens convida a ser més humans: a viure amb els ulls ben oberts, a meravellar-nos amb les xicotetes coses, a perseguir les nostres passions amb el cor ple i la ment oberta. Al final, El calamar gegant és un cant a la vida, un himne a la sorpresa que resideix en el moll de l’experiència humana, com bé ens va dir Aristòtil. Ens recorda que, en un món que sovint valora la certesa sobre la curiositat, l’acte més radical pot ser simplement meravellar-se. I en aquest acte de meravellar-se, trobem no sols una forma de vida més apta per a trobar la pau i la serenitat, sinó també algunes respostes. I el que és millor, la dissolució de moltes preguntes impertinents, per emergir amb altres molt més saboroses.
Sembla interessant. Gràcies