La Villarroel

  • De què va això de ser actor?

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco L’autor i director Pere Riera ha portat a La Villarroel una proposta sobre les interioritats del món del teatre, la figura dels actors i el tema de la seva suposada vocació. Una actriu que comença a entrar en la maduresa sense haver assolit l’èxit i un jove afeccionat a la interpretació assagen escenes de Hamlet sota la supervisió d’una actriu més gran, Eva, que fa temps que ha abandonat els escenaris per motius personals. El quart personatge és un altre actor, premiat i reconegut, que havia treballat amb Eva i voldria que aquesta.
  • Mediocritat existencial i traïció entre amics a La Villarroel

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco No apostis pels anglesos, obra de petit format que es pot veure a La Villarroel fins al 4 de febrer, és una proposta del director granollerí d’origen serbi Dusan Tomic qui en aquesta ocasió ha triat un autor també serbi, Vladimir Djurdjevic. Aquesta és la primera obra d’aquest autor que arriba a casa nostra. Els personatges són tres amics que es troben sovint per tal de parlar de futbol, més aviat de les seves apostes sobre el futbol de la lliga anglesa, cosa que fan amb una afició gairebé ludòpata. Durant el vespre.
  • Un ‘Othelo’ que faria riure al mateix Shakespeare

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La Villarroel, en el seu interessant cicle Off, ofereix aquest Othelo alternatiu i desenfadat. Les tragèdies poden esdevenir hilarants quan arriben a l’excés però la gran literatura les fa creïbles llevat de quan ens les expliquen de forma maldestra i es converteixen en dramons o quan, com en aquest cas, topen amb actors i directors irreverents que ens en mostren els rerefons i converteixen els grans personatges en excel·lents pallassos de fira. L’excepcionalitat d’aquest Othelo rau en cercar la comicitat d’aquesta coneguda tragèdia, al capdavall un cas de violència domèstica emmarcat en una.
  • Un aeroport sense avions i una absurda economia

    'Bangkok' és una obra tan realista com kafkiana, com la vida mateixa.
  • Metàfora i indagació sobre la infelicitat a La Villarroel

    'Distancia siete minutos' és una interessant reflexió a propòsit d'algunes actituds humanes.
  • Contra la tos, els mòbils i la mala educació al teatre a propòsit de ‘L’última trobada’!

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Avui no faré una crítica a l’ús sobre l’espectacle que vaig anar a veure ahir a La Villarroel. Es tracta de L’última trobada, l’obra de Christopher Hampton basada en la novel·la de l’escriptor hongarès Sándor Márai que adapta i dirigeix Abel Folk. No em limitaré a parlar de si el muntatge funciona o no funciona (tot això és molt subjectiu, ja ho sabeu), perquè a Llegir en cas d’incendi ja la vam recomanar quan es va estrenar amb Rosa Novell al Teatre Romea i, en aquest sentit, jo només puc sumar-me a les recomanacions..
  • La Villarroel fa créixer ‘La pols’, que arribarà al cinema

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La Villarroel ha inaugurat el cicle “L’Off La Villarroel” amb l’estrena de La pols, de la Companyia Arcàdia. Escrita i dirigida per Llàtzer Garcia, La pols es va representar a la Sala Flyhard i va ser considerada l’espectacle revelació de la temporada passada. Mentre se’n prepara la versió cinematogràfica dirigida pel mateix autor i director, ara se’ns ofereix l’oportunitat de tornar a veure o de descobrir per primer cop aquest muntatge, durant el mes de març. L’obra dramàtica amb tocs de comèdia arrenca amb una pregunta força insòlita i un retret brutal que.
  • Abús o excés de susceptibilitat?

    Josep Maria Miró porta a La Villarroel 'El principi d’Arquimedes', una reflexió sobre la sobreprotecció i els abusos als infants.
  • Homar i Fernández protagonitzen ‘Adreça desconeguda’

       Manel Haro. Barcelona / @manelhc Aquesta no és la primera versió que es fa al teatre d’Adreça desconeguda, el llibre de l’autora americana Kressman Taylor (1903-1996), i probablement tampoc serà l’última. Es tracta d’una novel·la epistolar, un intercanvi de cartes entre dos amics que s’han separat i que no volen perdre el contacte. Corre l’any 1933, Martin Schulse ha deixat San Francisco per anar a Munich, on espera prosperar professionalment tot i la difícil situació econòmica que travessa el país. Als Estats Units es queda el seu soci, el jueu Max Eisenstein, qui veu des de la distància, però.