Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Amb el títol d’El friso de la vida, Nórdica Libros ha publicat una selecció de textos d’Edvard Munch traduïts al castellà (Cristina Gómez-Baggethun) i amb un interessant pròleg d’Hilde Boe, directora de l’arxiu digital del Munchmuseet d’Oslo. L’obra plàstica d’Edvard Munch és coneguda arreu i els seus quadres són autèntiques icones de l’expressionisme, però els seus textos resten encara del tot desconeguts per al gran públic. El volum, que duu precisament el títol que Munch donà al cicle que inclou moltes de les seves obres més famoses, té un interès molt especial pel fet d’acompanyar els textos literaris amb les imatges de les seves obres pictòriques, de manera que fa visible fins a quin punt es complementen i permeten una visió més profunda de l’univers de l’artista noruec.
Munch va escriure tota la vida i va deixar tota mena d’escrits, des de textos literaris fins a anotacions quotidianes, i, per descomptat, cartes. El volum del material escrit per Munch s’estima en unes 13.000 pàgines, a més d’unes 12.000 pàgines de cartes. El primer text que es va donar a conèixer de la seva obra escrita va ser precisament sobre el motiu d’El crit, que el 1890 fou traduït a l’alemany, l’anglès i el francès, però la majoria de les seves notes i escrits literaris van romandre sense publicar.
Els textos de Munch són polifacètics, es tracta d’escrits d’un ample espectre de gèneres literaris: poemes, poemes en prosa, relats, diaris íntims, aforismes… En els escrits hi predomina l’experimentació textual sobre els límits dels gèneres i la fragmentació. També la temàtica és diversa: records d’infantesa, experiències, pensaments, poemes amorosos, reflexions sobre el fet artístic i sobre el sentit de l’art i de la creació artística, poemes en prosa i textos d’una temàtica existencial molt pròxima a la tractada en les seves obres pictòriques on el dolor, la mort, la malaltia, la bogeria, l’angoixa i el sexe són vistos des de la seva òptica tan particular.
Resulta molt interessant l’estudi en paral·lel dels treballs pictòric i literari. És un tret molt característic de la manera de treballar d’aquest artista, ja que segons sembla, sentia la necessitat d’elaborar també per escrit els temes que treballava en la seva pintura, les obres del qual poden considerar-se, d’alguna manera, quadres narratius. El treball de Munch, tant en l’humà com en l’existencial, està marcat per les influències tant de l’esfera privada com de la cultural de la seva època i del seu entorn.
Els textos que es recullen en El friso de la vida es presenten agrupats en quatre seccions: “Aforismos y reflexiones sobre el arte”, “Apuntes y reflexiones sobre su obra”, “Esbozos literarios” i “Diarios íntimos”. El volum es completa finalment amb el relat “El gato blanco”. En la primera part, “Aforismos y reflexiones sobre el arte”, Munch expresa la seva convicció que l’art ha de basar-se en els sentiments: “No creo en el arte / que no se haya / impuesto por / la necesidad de una persona / de abrir su corazón. / Todo arte –la literatura como / la música– ha de ser engendrado / con los sentimientos más profundos. / El arte son los sentimientos más profundos.”
En la segona part, “Apuntes y reflexiones sobre su obra”, els seus textos no només segueix reflexionant sobre el concepte de l’art sinó que hi deixa constància referencial dels seus processos creatius: “No pinto lo / que veo sino lo que / vi […] / Todo se percibe de un / modo muy diferente en caliente / que en frío.” / “Y es precisamente esto lo que confiere / al arte un interés más profundo. Lo que / hay que sacar a la luz es el ser humano, / la vida. No la naturaleza muerta.”
El seu art és l’exteriorització del seu malestar i la seva agitació interna, i, a través del simbolisme, entén que no cal pintar la realitat sinó un símbol d’un estat d’ànim: “Pintar / estados de fuerte agitación”. / “Estos cuadros son estados de ánimo, / impresiones de la vida espiritual que / en conjunto constituyen un desarrollo / de esa lucha entre el hombre / y la mujer denominada amor”. La consciència d’incomprensió de la seva obra es manifesta com un malestar més, i l’artista s’arriba a preguntar: “¿Es el arte un / lirio que se arroja / a un vertedero? / ¿Crece mejor allí?”
Potser els textos més brillants són els que es recullen en l’apartat “Esbozos literarios”. Es tracta de textos més elaborats des del punt de vista literari, en la seva majoria es tracta de poemes i poemes en prosa que bàsicament tracten de l’amor, el sexe, la malaltia, la mort i l’angoixa. En l’amor que pinta Munch en forma de passió ardent i turmentada per la gelosia, amb els colors encesos de la seva paleta i el traç característic del seu pinzell, les figures apareixen enredades en les formes ondulants de llargues cabelleres femenines, són les mateixes imatges que apareixen en els textos: “Celos -una larga playa desierta. / El pelo de la mujer se ha enrollado / en torno a él y enmarañado en su / corazón”.
Les mateixes escenes figuratives i narratives dels seus quadres que produeixen una impressió i estableixen un vincle tan potent amb l’espectador es troben descrites en els textos. La més famosa de les seves obres, El crit, que va arribar a pintar en quatre versions diferents, es descriu amb precisió en el text que porta el mateix títol i que produeix la mateixa sensació d’inquietud.
L’apartat més corprenedor, però, el constitueix el dels fragments dels “Diarios íntimos”, on es posa de manifest amb tota la seva cruesa el rerefons familiar de malaltia, bogeria i mort que l’envoltaren des de petit. La mare, la germana i altres familiars van morir víctimes de la tuberculosi que el deixà a ell també tocat de per vida. El pare, metge castrense, ple d’obsessions pietistes, el tenia atemorit. Les relacions amb les dones són efímeres i problemàtiques tal com queden expressades en les seves pintures, on entre els amants, i fins i tot en el sexe, sempre hi ha un distància o bé una clara hostilitat, com per exemple en els retrats femenins que duen el títol de “L’assassina” o “La vampira”. Munch mai no va ser feliç i per tant el seu art és una expressió d’un jo torturat que fuig de la realitat i es refugia en una realitat interior. La mort, l’ansietat, el sexe, l’instint, totes les pulsions de l’individu i tots els problemes de la psique s’expressen en el seu art mitjançant una estètica agressiva i antiacadèmica. “Un cuadro bueno no desaparece nunca. / Un pensamiento genial no muere”. Aquesta podria ser la síntesi d’aquesta aproximació a la genialitat de obra d’Edward Munch des dels vessants complementaris de la pintura i de la literatura.
