Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA
Hèrcules Poirot és sens dubte un dels personatges més mítics de la literatura universal i, en concret, del gènere policíac. De la mà d’Agatha Christie, la dama del misteri, el lector el va conèixer per primer cop el 1920 a les pàgines d’El misteriós cas de Styles, el primer llibre que va escriure l’autora. Més de 90 anys després, Sophie Hannah reviu aquest detectiu belga snob, observador, excèntric i intel·ligent a Los crímenes del monograma (Editorial Espasa) per brindar-li al lector la possibilitat de tornar a gaudir de les seves “petites cèl·lules grises” en acció davant un crim.
Poirot, que és troba gaudint d’un període de descans, està sopant a un cafè, però l’harmonia es trencarà quan una noia entra al local londinenc alterada… Aquesta, que sembla atemorida per algun mal que la persegueix, intercanvia amb Poirot paraules misterioses que anuncien la pròpia mort. El detectiu es queda preocupat quan la noia marxa. La situació es complica quan poc després apareixen tres morts en tres habitacions diferents d’un hotel de Londres. Tots els cadàvers tenen una característica que els uneixen: tots tenen un botó de puny d’or amb un monograma a la boca. Hannah planteja doncs un escenari amb tots els ingredients necessaris perquè el perspicaç Hèrcules Poirot resolgui de nou un enigma. Podrà mantenir-se al marge i respectar el seu temps de descans?
En aquesta aventura, Poirot tampoc està sol. Sophie Hannah introdueix un nou personatge, el jove agent de Scotland Yard Edward Catchpool, qui ajudarà al belga a la vegada que pateix les seves extravagàncies, com feia Hastings a les novel·les de Christie. Serà aquest nou personatge qui li narri al lector com avança el cas i, alhora, el que li permet a la autora posar el seu segell en aquesta nova historia del llegendari investigador.
Llegir aquest llibre sense comparar-lo amb les obres de la creadora del Poirot original és gairebé impossible. I, tot i no ser l’objectiu, arribar a l’alçada d’Agatha Christie és un repte molt difícil d’assolir. Tot i això, la novel·la respira com les obres de l’escriptora britànica. Hannah no només aconsegueix transportar al lector als carrers, hotels i cafès del Londres de la dècada de 1920, sinó que presenta uns personatges peculiars que recorden als protagonistes de Christie.
La nova versió de Poirot està molt ben treballada i el lector fidel no veu gran diferència en el personatge. El detectiu belga continua sent igual de tiquismiquis i exasperant, cuidant els seus bigotis, adorant l’ordre i l’organització i amb la mateixa capacitat per descobrir la solució dels majors enigmes. Fins i tot aquest Poirot reprèn hàbits de l’anterior, fet que es veu, per exemple, quan el detectiu reuneix a tots els implicats i possibles culpables per exposar les seves idees i esbrinaments i, davant de l’audiència, anunciar qui és l’assassí. Típica d’escena d’ell. Cal dir, però, que de vegades els trets característics del detectiu estan massa marcats, potser per la voluntat de presentar-lo igual que l’original, però a estones semblen exagerats.
Los crímenes del monograma mostra en les seves pàgines grans temes de la literatura universal, i de les obres de l’escriptora britànica, com són l’amor prohibit, la venjança, el pecat, els gels, la doble moral, la traïció i la calumnia, temes aquests que sorgeixen en una història que es llegeix àgil i fàcilment, que intriga al lector des de ben aviat i que no deixa entreveure la solució del crim abans d’hora. Hi ha sorpreses i girs de la història que el lector no anticipa. Ara bé, tot i això, la trama manca de certa consistència. Les explicacions dels perquès dels crims semblen poc sòlids, sonen molt rebuscats i poc reals. A diferencia de Christie, que quadrava les històries dels seus crims a la perfecció, amb naturalitat, l’argument que planteja Hannah sembla resolt de manera forçada i no gaire creïble. En qualsevol cas, gràcies a Sophie Hannah, es pot tornar a tastar aspectes de les novel·les de la inoblidable escriptora britànica.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
