Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena
Una presentadora de televisió, la Gillian, pateix un accident de cotxe i perd el marit. A la Gillian li costa molt plorar pel Matthias, fins i tot reconeix que no el troba a faltar; més aviat, allò que la fa trontollar de debò és que perd la seva cara, el rostre amb què la coneixien milers d’espectadors. Perduda a dins de si mateixa, sense saber qui és en realitat, la Gillian començarà un viatge que la farà rememorar la seva història personal i que la portarà a la casa d’estiueig del seus pares, lloc on s’ajuntaran el seu passat i el seu futur en la forma d’un artista en ple bloqueig creatiu.
Noche es el día de Peter Stamm ve a ampliar la col·lecció de clàssics contemporanis d’Acantilado. Com ha explicat el propi Stamm a la Biblioteca Jaume Fuster en conversa amb el periodista Jordi Nopca, un dels seus interessos principals és esbrinar “quina relació hi ha entre l’interior i l’exterior d’una persona”. Per explicar-ho “cal que hi hagi un procés de canvi, cal que hi hagi un abans i un després dels personatges” o de les situacions. El títol, Noche es el día, referència a Shakespeare que obre la novel·la, transmet precisament aquesta idea de transcurs, de transformació, que la pròpia Gillian viurà en cos i ànima amb l’accident de cotxe i que acabarà convertint-la en la Jill, una dona que potser, per primera vegada, sabrà què és la llibertat.
Stamm ha volgut recalcar la importància física, corporal, de ser capaços d’expressar els sentiments. Igual que la Gillian, hi ha persones que no poden moure la cara quan senten alegria o tristor: “si les intuïcions sota mètodes de teatre com l’Stanislavski estan justificades, podem dir que la seva capacitat d’experimentar sentiments, les seves emocions, es veuen limitades tant com la seva gestualitat?”
Aquesta mena d’inquietuds porten a Stamm a explorar la intimitat dels seus personatges. Ha explicat que de jove va escriure molta literatura satírica; “l’ humor, crític i sarcàstic, sempre ho veu tot de fora”, i reconeix que va arribar un punt en què volia saber més. Ara bé, aquest “saber més” sobre els personatges no és quelcom que pensi, o que li vingui, abans de posar-se a escriure. Més aviat ha descrit el seu mètode creatiu com una cerca, “un anar observant aquest personatge”, “de qui no saps més que el nom, l’edat i la professió”, “fins que l’acabes coneixent una mica millor”. Res indica que ho sàpiga tot del personatge, més aviat el contrari: sempre hi ha parts de la vida dels personatges que queden a les fosques. Fins i tot és possible, ha dit, que no necessàriament vegi allò que més li interessaria. Al final, importa que el personatge cobri vida.
I què és el que fa que un personatge desperti? Les grans preguntes, diu Stamm. En l’actualitat, segons l’escriptor suís, els temes primordials són la malaltia, la mort i l’amor. A més a més a Stamm li interessa saber com es viuen aquestes grans qüestions en l’entorn privat, però “tenint en compte que allò privat és sempre polític”, que “les estructures de poder en una família sempre són polítiques”, i que el fet de tenir fills també és política pura. L’escriptor ha explicat que només és “capaç d’escriure sobre allò que coneix”, sobre el seu món.
Per altra banda, Stamm al·lucina amb la capacitat d’autors com Dostoievski que ho descrivien absolutament tot en els seus textos. Avui en dia les ficcions han de ser, alguna manera, el·líptiques, han d’anar al gra des del principi. L’autor enfoca la seva escriptura així, partint del conflicte, d’aquell canvi o transformació que ha de fer viure els personatges, influït per la pràctica d’escriptura d’algun guió passat que mai no ha vist la llum.
Poc abans de concloure la xerrada, Stamm ha dit que “un projecte fracassat pot ser l’inici de l’èxit d’un llibre futur”. Noche es el día, la seva última novel·la publicada al nostre país, va tardar cinc anys en acabar-se. I és que l’autor va descobrir, mentre l’escrivia, que els personatges no estaven fent res, no avançaven, la qual cosa feia impossible el procés de canvi que ell sempre busca. No va ser fins anys després que va aconseguir arrodonir-ho, però així va aconseguir que aquesta Noche es el dia fos Stamm en estat pur, una ficció influïda per la d’autors com Peter Handke i molt recomanable tant pels amants de la seva trajectòria novel·lística (Siete años, 2011) com pels seguidors dels relats més experimentals (A espaldas del lago, 2014).
