Les paraules de Shakespeare a través de les de Joan Sellent

Núvol publica 'Shakespeare. Versions a peu d'obra', que aplega deu obres del dramaturg britànic traduïdes per Sellent
Shakespeare. Versions a peu d'obra

Maria Nunes / @mnunesal


Núvol, el digital de cultura, celebra els cinc anys de vida publicant en paper William Shakespeare, el clàssic per excel·lència, en el 400 aniversari de la seva mort. Segons Bernat Puigtobella, creador i director de Núvol, aquest és un llibre de celebració i d’homenatge a l’autor més universal de tots els temps, i a un traductor del prestigi de Joan Sellent.

 

20 anys de Shakespeare a l’escena catalana

Versions a peu d’obra aplega deu obres de Shakespeare traduïdes per Joan Sellent: Hamlet, Coriolà, El rei Lear, Ricard II, Nit de Reis, Conte d’hivern, El mercader de Venècia, El somni d’una nit d’estiu, Ricard III i Venus i Adonis. Per ser més exactes, es tracta de nou obres dramàtiques i un poema narratiu, totes estrenades teatralment però disperses i en bona part inèdites, que fan del llibre un volum necessari perquè omple un buit en l’edició de textos teatrals en paper. Com destaquen en l’edició, “no s’havia publicat mai en català un volum que reunís un tast tan ampli del millor Shakespeare, amb un tast tan ponderat de comèdies i tragèdies”. En efecte, encara que la tria ve donada per la circumstància de ser fruit d’encàrrecs teatrals, el resultat és un magnífic tast del millor Shakespeare i un bon equilibri entre els gèneres de la tragèdia, el drama històric, la comèdia i el poema narratiu.

El volum s’obre amb Hamlet perquè tot va començar el 1998 quan Lluís Homar li va demanar a Joan Sallent la traducció d’aquesta obra. Segons Sellent, Homar volia un Shakespeare gens encarcarat, i tenia un desig intens de què s’entengués, de fer Shakespeare popular. La intenció era popularitzar que no és pas el mateix que banalitzar. Shakespeare és tan gran que el que has de fer és aproximar-t’hi. L’objectiu de Joan Sellent en aquesta traducció, i en totes les posteriors, ha estat produir un text que aproximi i faci entenedor Shakespeare a l’espectador actual tot conservant la seva riquesa i l’alta volada poètica. Un clàssic no és mai un discurs espès, és un text ben viu que no deixa mai d’interpel·lar el lector. En paraules de Josep Pla: “El que s’ha d’estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat.”

Versions a peu d’obra comença, doncs, amb el text del Hamlet que va estrenar Lluís Homar al Teatre Grec de Barcelona el 27 de juliol de 1999 (i que posteriorment va protagonitzar Julio Manrique dirigit per Oriol Broggi, i després encara Raimon Molins dirigit per Marc Chornet) i tanca amb el Ricard III que estrenarà també Lluís Homar aquesta temporada al TNC. Entremig, tot de muntatges emblemàtics d’obres de William Shakespeare com El rei Lear (des del de Calixto Bieito amb Josep M. Pou, al de Lluís Pasqual amb Núria Espert) i tantes d’altres que els amants del teatre poden reviure i recordar gràcies a la lectura del text i al complet apèndix “Notes d’estrena” que trobaran al final del volum, on s’hi ressenyen tots els directors que han muntat aquests textos de Shakespeare, i tots els actors i actrius que els han protagonitzat. Actors i actrius que Joan Sallent considera coautors del volum perquè li han permès de testar els textos “a peu d’obra”, damunt els escenaris que són el lloc natural de tot text teatral.

Paraules, paraules, paraules

La vitalitat d’una llengua i d’una cultura també es mesura pel nombre de traduccions. L’obra de William Shakespeare compta amb traduccions excel·lents en català, entre les més destacades les de Josep M. de Sagarra i les de Salvador Oliva, però cada època i cada generació potser demana traduccions que sense trair mai la fidelitat al clàssic original el facin entenedor i resultin sensibles a les variacions del context.  Com ja hem apuntat, el principal objectiu de Joan Sellent a l’hora de traduir Shakespeare era que els textos fossin entenedors perquè es tractava de traduccions per a ser enteses de viva veu, no pas per ser llegides. No havien d’entrebancar l’actor que les havia de dir, cosa que no va en detriment de la complexitat conceptual del text ni de la seva riquesa.

Per a Sellent, les esplèndides traduccions de Salvador Oliva han estat un referent, per exemple n’ha seguit el criteri d’anar variant el tipus de versos, en comptes d’anar repetint el mateix tipus de vers com feia Shakespaere i com va traduir Sagarra també. Les traduccions de Sagarra són les d’un gran poeta, tenen una musicalitat esplèndida, sonen magníficament però potser a vegades no s’acaben d’entendre del tot. Sellent defuig els arcaismes, la pàtina de classicisme, i opta pels criteris d’una llengua diàfana i entenedora, i per conservar la volada poètica i el ritme del text original. Com a traductor no perd mai de vista que la fidelitat al text és la fidelitat a la funció que l’autor volia donar al mot en el text. Per exemple, en el famós “ser o no ser…” de Hamlet, Sellent no opta pel mot “qüestió” sinó per “dilema” per mantenir el ritme del vers original, però també perquè el que es planteja Hamlet pròpiament és un dilema. Quant a les comèdies, considera que el més difícil de traduir és l’humor perquè és el que més varia amb el temps, i per descomptat els jocs de paraules que és on Shakespeare desplega tot el seu enginy i el talent d’escriptor. El resultat de tot plegat és aquest esplèndid volum de deu Versions a peu d’obra per llegir -preferentment en veu alta, com recomana Joan Sellent en el pròleg- i per gaudir de l’obra de William Shakespeare en la “permanent, renovada novetat” d’un dels més grans clàssics.

Categories
LLIBRESTeatre
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES