Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA
Philip Kerr serveix al lector una nova aventura d’un detectiu ja emblemàtic dins dels títols de novel·la negra a nivell internacional: Bernie Gunther, un investigador al més pur estil “Marlow” però amb accent alemany. A La dama de Zagreb (RBA), Gunther, comissari de la policia de la prefectura d’Alexanderplatz a la ciutat de Berlí, torna a veure’s desplegant els seus talents enmig de missions perilloses, en una època en la què ja ha començat l’ocàs del règim conduit per Hitler.
En aquesta ocasió, malgrat la seva animadversió cap als nazis, rebrà una ordre d’un dels més alts mandataris de la maquinària nazi, el ministre de propaganda Joseph Goebbels; i fent complir aquesta delicada missió, no menys que l’amor estarà en joc… L’encàrrec el farà viatjar per l’est i centre d’Europa, i en el camí s’enamorarà de l’actriu Dalia Dresner. A través de la mirada crítica i cínica de Gunther, l’autor escocès porta al lector al 1943, a un moment avançat de la II Guerra Mundial. Aquest viatge també serà una baixada als inferns, ja que el fa aprofundir en la crueltat nazi als Balcans, respirar l’atmosfera de l’Alemanya del III Reich i visualitzar la Suïssa aparentment neutral en un dels pitjors conflictes bèl·lics de la història. L’objectiu: exposar l’absència de lògica i ànima en les entranyes del poder nazi.
I en aquest context cal destacar l’ambientació de la novel·la, molt ben treballada i aconseguida, que fa al lector haver de pair realitats difícils, tals com que la guerra és un jardí on aflora la maldat humana en una de les seves pitjors versions, sense sentit ni estar lligada a cap nacionalitat. Dins d’una sèrie d’històries on tenen cabuda diferents gèneres, barrejant-se la novel·la històrica, intrigues i espionatge amb el thriller, La dama de Zagreb és la dècima de les novel·les protagonitzades per Gunther, tot i que no cal haver llegit cap d’elles abans d’endinsar-se en ella. Els nous lectors de Kerr descobriran un personatge peculiar, que crítica el nazisme però es troba dins de la seva poderosa infraestructura sent el seu detectiu a sou. Gunther és cínic, carregat d’ironia, irreverència i humor (en ocasions molt negre) i no mostra gaire respecte davant l’autoritat.
Deixant al marge aquest transgressor personatge, el protagonisme de la narració recau sobre noms femenins, Dalia Dresner i Kirsten Handlöser acompanyaran a aquest atípic heroi, i és que l’amor i el sexe també tenen presència en aquesta novel·la. Kerr demostra novament la seva gran capacitat com a narrador, encara que hi ha parts on el fil i el ritme es perden una mica en un exercici excessiu de divagació. La trama s’embolica un pèl massa i potser li sobren unes quantes pàgines. Tot i així, La dama de Zagreb és una obra molt ben treballada i lligada. En definitiva, una novel·la intensa amb la que Philip Kerr aboca llum sobre una realitat incòmoda, a la que el lector s’apropa a través d’un relat ben construït i emocionant. I, sobretot, cal destacar un personatge carismàtic i sarcàstic ja inoblidable, Bernie Gunther, el detectiu més canalla de l’alemanya nazi.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
