Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Elisabet Riera (Barcelona, 1973) acaba de publicar la seva primera novel·la en català, Llum (L’Altra), que Palmira Feixas ha traduït al castellà (Sexto Piso). En els seus llibres anteriors Riera evocava personatges coneguts i amb un treball d’investigació al darrera que sobrepassava els límits de la biografia d’una forma molt personal. L’autora, a més a més, ha escrit obres sobre la cultura cannàbica i ha endegat una editorial pròpia que porta el suggeridor nom de Wunderkammer, amb la intenció de recuperar obres descatalogades o difícils de trobar, d’autors tan diversos com Victor Hugo, Rubén Dario o Pierre Loti.
Tot plegat mostra un tarannà heterodox i arriscat, difícil de trobar en el present, amb un rerefons cultural de gruix i una experiència cosmopolita ben aprofitada. Llum és un llibre molt ben escrit pel qual desfilen les estacions de l’any i la contemplació de la natura, les crisis personals i la confrontació amb l’inevitable pas del temps, així com les mancances afectives lligades a la infantesa i el context familiar. Llum és així mateix una proposta arriscada ja que frega un tema que pot generar polèmica en els temps que corren, tan aparentment permissius en moltes coses i tan rancis i paternalistes en moltes altres: la relació lèsbica entre una dona adulta, de quaranta anys, i una adolescent de dotze.
La relació és poètica però carnal i realista. Els dotze anys són una edat crítica, encara més per a una noia, se surt de la infantesa i, gairebé sense solució de continuïtat, s’experimenten sentiments adults de desig, d’ànsies d’experimentació. En les relacions amoroses s’hi barregen moltes coses i costa d’admetre que el seduït, encara més a edats tan tendres, pugui ser, en realitat, el seductor. En aquesta edat se cerca sovint un tipus de persona que no sigui la mare ni el pare, que ens desvetlli admiració, que ens resulti atractiva i que ens ajudi a passar un pont fràgil vers el futur i a viure noves experiències.
La protagonista del llibre ha trencat amb una altra dona amb qui ha tingut una relació llarga i, aparentment, sòlida, a Londres. La solitud amb què s’ensopega en el retorn a una casa de poble, la casa familiar, la farà reflexionar sobre el passat i dubtar sobre un futur incert. L’atractiu d’aquesta Llum precoç és l’atractiu de la joventut que es va deixant enrere. El tractament del llenguatge eròtic, explícit però delicat, és elaborat i realista al mateix temps. És possible que el tema incomodi cert sector de lectors, el tractament sensacionalista i morbós del tema en molts mitjans de comunicació ha fet que costi de parlar i escriure sobre aquest tipus de relacions de forma aprofundida i seriosa, sense condemnes ni prejudicis, quan el cert és que existeixen i han existit sempre.
Tot i que l’autora porta un rodatge de gruix en el món cultural, en algun moment cau en els paranys de les primeres novel·les, voler explicar massa coses o un cert excés de referències literàries relacionades, per motius obvis, amb el món lèsbic, Highsmith, Safo, Renée Vivien, amb l’intent de remarcar la complexitat d’una relació que esdevé educadora i maternal al mateix temps que eròtica. Malgrat això Llum és un llibre que defuig el context d’un panorama literari el qual sovint cau en la monotonia de la novel·la de gènere o lligada als tòpics més del gust d’un públic majoritari.
L’autora tracta els lectors i lectores com a persones adultes i reflexives, capaces d’assumir que les coses no sempre són com ens expliquen i que els infants es fan grans més de pressa del que voldríem. El tema ha fet que s’evoquin, en alguns comentaris sobre Llum, llibres com ara Lolita o La mort a Venècia, tot i que hi tenen poc a veure, més enllà de la fascinació que exerceix la bellesa i la vitalitat de la joventut damunt de persones més grans, des d’un punt de vista sexual però també simbòlic i, és clar, literari.
