Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Mercuri a la boca és el primer llibre que ens arriba de Wioletta Grzegorzewska, escriptora polonesa que avui viu a Gran Bretanya i ha simplificat el seu cognom original en Wioletta Greg. Nascuda l’any 1974, ha publicat estudis literaris, antologies i poesia. Comentar a fons aquest llibre (que publica Rata en català i en castellà) no resulta senzill, és el primer contacte que podem tenir de moment amb l’escriptora, no ens ha arribat la seva poesia, molt ben considerada, i poques persones tindran la sort de poder comparar el text amb l’original.
Tot i amb això hi ha una certa intuïció que ens fa valorar les traduccions i crec que Farré Vidal, que també és escriptor, ha fet una feina excel·lent. En castellà el llibre s’ha publicat amb el títol Tragar mercurio, i la traducció és de Karolina Todorowa. Avui, per sort, moltes traduccions d’idiomes poc habituals ens arriben de forma directa, fa anys era habitual que ens arribessin a través de traduccions prèvies al francès o l’anglès. El llibre ens explica, a través d’una mena de relats breus que es relacionen entre ells, instants rellevants de la infantesa d’una nena polonesa, en un mitjà rural i en els anys vuitanta. L’historiador Eric Hobsbawm considerava que una de les característiques contemporànies era la pèrdua d’aquest món, precisament, i, de fet, és aquesta una constant, tot i que aquests canvis s’estableixen a ritmes molt diferents. El que ens explica, molt bé per cert, Greg, ens evocarà molta literatura, moltes lectures. La infantesa és tota una pàtria molt especial i no cal ni tan sols haver crescut en un poble per connectar amb moltes de les situacions que evoca l’escriptora.
Els infants escolten el que explica la gent gran, ho reinterpreten, imaginen, transgredeixen, somnien i desitgen, s’enfronten en ocasions amb la mort, un misteri incomprensible. En el llibre, la seva protagonista, un alter ego de l’autora, viu en un món propi, de vegades gairebé surrealista, oníric. I terriblement real en ocasions, com quan s’ha de defensar d’intents d’abusos i se’n surt. Quan ets un infant, un adolescent, depens per a tot de la gent gran, la infantesa està molt idealitzada però aplega moltes servituds i condicionaments. El llibre descriu amb molta grapa el món rural. Plantes, ocells, creences, menges, persones… La vida quotidiana d’aquest poble llunyà ens pot sobtar en algun moment però no està tan allunyada de coses que hem viscut o hem sentit explicar, del que ens han evocat, des de diferents geografies, escriptors com Delibes, Teixidor, Borbély, Matute, Twain i tants altres.
Existeix un món exterior, indefugible, però que no interfereix massa en la vida dels infants, encara amb poc pes del passat al damunt. Aquí som en els anys vuitanta, a les acaballes del comunisme més feixuc, alguns ressons ens n’arriben i ens situen en la història oficial. L’escriptora ens explica fets reals però també fa literatura, ens deixa amb situacios emboirades i poc explicades, utilitza recursos habituals en aquest tipus de narracions i ho fa de forma magistral en molts moments. Té l’habilitat de no idealitzar aquest passat, ni la infantesa, la nostàlgia té un pes relatiu. La religió, a Polònia, és un element important que ens pot recordar passats no tan allunyats en el temps, sobretot en determinats pobles i comarques. Malgrat algunes situacions inquietants la infantesa de la protagonista se’ns presenta com a relativament estable, la família s’estima i es dona suport, a la seva manera. S’intenta viure i tirar endavant, malgrat l’escassedat, la política, les limitacions de tot tipus.
No estem davant d’una infantesa trista però tampoc feliç del tot, cosa que dona a tot el conjunt un gran interès, se’ns mostra un món real, sense idealitzacions etèries. No conec la poesia de l’autora però en molts fragments hi sura la poesia, hi ha una elaboració lingüística que el traductor ha sabut entomar amb grapa, sense aquesta por actual a utilitzar paraules o expressions que hi ha qui creu en desús i que potser, per estrany que pugui semblar, son vigents encara a molts indrets. Mercuri a la boca pot semblar un llibre testimonial, enyoradís, melangiós, evocador d’un món a les acaballes i d’una infantesa que també s’acaba, de fora irreversible. Té alguna cosa de tot això, però va molt més enllà, és literatura molt ben escrita i per això connecta amb una mena d’ànima humana universal, rural o urbana, ja que les diferències no són tan grans com ens volen fer creure. Tothom, si arriba a gran, ha estat un infant i, malgrat que els records ens poden enganyar, en algun moment o altre del llibre hi trobarem elements íntims i personals. És aquesta una escriptora que caldrà seguir, si la política de traduccions, tan atzarosa, ho possibilita. Aquest llibre és d’aquells que et fa plànyer no tenir un do de llengües que ens permeti accedir als textos en la seva forma original.
