No hi ha res com recórrer al propi fons per organitzar una exposició que aculli altres obres que serveixin per proposar una mirada a un artista o a una època. Aquesta pot ser una mirada genèrica, com la que fa en aquests moments el Museu de Maricel amb el pintor català Miquel Villà (extraordinària exposició!), o més aviat específica, com la que fa la mateixa entitat amb l’obra d’Anglada Camarasa. En els dos casos el punt de partida és posar en valor -i en context- obra de la pròpia col·lecció: els museus de Sitges tenen quadres dels dos artistes. El camí que recorren aquestes dues mostres, però, és diferent. Amb Miquel Villà s’aprofundeix en les diverses etapes del pintor per donar-lo a conèixer, donat que bona part de la seva producció es troba en mans de col·leccionistes privats i, per tant, no és fàcilment visitable; en la d’Anglada Camarasa -molt més conegut- només en una, la de París, aprofitant que la Generalitat de Catalunya commemora el 150è aniversari del seu naixement.
Les dues obres centrals de l’exposició Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París són les peces del Cau Ferrat Escena de restaurant nocturn de París i Visió nocturna parisenca, pintades el 1899, uns cinc anys després d’instal·lar-se a la capital francesa. Els va comprar Santiago Rusiñol el 1900 a la Sala Parés de Barcelona. Al voltant d’aquestes dues obres, hi trobem d’altres d’Anglada Camarasa, però també d’altres artistes, com el peruà Carlos Baca-Flor, qui va tenir una gran influència en el nostre artista. Va ser gràcies a ell que Anglada Camarasa va conèixer els ambients nocturns de la Belle Époque -cabarets, restaurants, teatres…- que van donar-li fama internacional. Aquestes estampes nocturnes les trobem en diversos quadres d’aquesta exposició, com els dos que pertanyen a la col·lecció del Cau Ferrat, però també com la peça que obre el recorregut expositiu: Champs Elysées (1904), un préstec del Museu de Montserrat.
‘Visió nocturna parisenca’. París, cap al 1899. Museu del Cau Ferrat, Sitges.
La nit la trobem representada també en els dos olis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, presents en aquesta mostra: els fascinants Interior de nit / Moulin Rouge i Figures, els dos pintats entre el 1900 i el 1901. Més enllà d’aquestes influències nocturnes, l’exposició també ens passeja per la importància que va tenir en Anglada Camarasa un altre artista, el gal·lès Albert de Belleroche, els quals es van conèixer a París. Gràcies a Belleroche, el pintor barceloní va experimentar amb les litografies, moltes de les quals -una sèrie de retrats que pertanyen a la Biblioteca de Catalunya- les podem veure en aquesta exposició; es complementen amb els retrats que el mateix Belleroche va fer d’Anglada Camarasa i de l’esposa d’aquest, Isabelle Beaubois, i també amb dos retrats -amb tècniques diferents- que va fer-li Picasso.
Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París -visitable fins al 10 d’octubre- és una mostra petita, però molt ben presentada i concebuda. Ens permet entendre el diàleg que hi havia entre l’obra d’Anglada Camarasa i la d’altres artistes -segurament poc coneguts a casa nostra, com Belleroche i Baca-Flor-, imaginar aquells ambients nocturns parisencs que tant van fascinar altres pintors com Toulouse-Lautrec i descobrir una faceta menys coneguda del pintor com és la de la litografia, un terreny que va explorar més per curiositat i per gust que amb ànims de vendre les peces que produïa. Val la pena, a més, destacar que aquesta exposició ha estat possible gràcies als préstecs, sobretot, d’institucions catalanes com el Museu de Terrassa, el Víctor Balaguer de Vilanova, el Museu Picasso, el Museu Nacional o la Biblioteca de Catalunya, la qual cosa prova el magnífic patrimoni artístic -i els grans museus- que tenim a casa nostra.
‘Champs Elysées’. París, 1904. Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat.
