A la recerca del propi destí

A 'Paraíso', d'Abdulrazak Gurnah, un nen creix a la Tanzània de principis del segle XX, quan era colònia alemanya

Manel Haro / @manelhc


El protagonista de Paraíso (Salamandra amb traducció de Sofía Carlota Noguera), novel·la del Premi Nobel de Literatura Abdulrazak Gurnah, és Yusuf, un nen de dotze anys nascut a Tanzània, fill d’una família amb certes dificultats econòmiques, que veu com la seva vida fa un gir per culpa dels deutes del seu pare, un hoteler que no ha aconseguit que els seus negocis funcionin. Per mirar d’alleugerir la seva càrrega econòmica, el pare decideix entregar el seu fill, Yusuf, a un poderós comerciant, Aziz, que de tant en tant els visita i que el protagonista creu que és el seu tiet. Yusuf marxa amb el comerciant per a qui treballarà, sense cobrar res per la seva feina, fins que el seu pare pagui el deute pendent.

Gurnah situa els fets poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, quan Tanzània -el seu país natal- era una colònia alemanya. Yusuf es veu vivint en un altre poble, lluny de casa seva, i allà es fa adult, coneix un amor aparentment prohibit, fa noves amistats, experimenta perills i descobreix noves sensacions, com el goig que sent en el jardí de la casa d’Aziz, un espai on no té permís per entrar. Paraíso és, doncs, una novel·la de transformació que ens trasllada a l’Àfrica colonitzada, però en aquesta història més que els abusos comesos pels occidentals sobre la població local -que també hi són-, veiem quines són les pors que els autòctons tenen i quines són les llegendes que s’expliquen entre ells sobre els alemanys.

 

Abdulrazak Gurnah

 

Per exemple, creuen que els estrangers tenen la capacitat de ressuscitar, de menjar metall, els atorguen capacitats sobrehumanes, i els temen perquè han sentit que maten, expulsen i s’apropien de les millors terres. En un moment de la novel·la, un dels personatges diu: «Tinc por, sí […]. Aquests joves perdran encara més. Un dia els faran escopir sobre tot el que sabem i els faran recitar les seves lleis i la seva història del món com si fos paraula sagrada.» Però tot això arriba a Yusuf com una realitat encara llunyana, justament perquè tot el que sap ho ha sentit dir i no ho ha viscut en primera persona. Ell té altres maldecaps, com sobreviure en l’expedició comercial de la qual en forma part o evitar ser assetjat sexualment per algun dels membres d’aquesta expedició.

El paradís al qual fa referència el títol se’l troba Yusuf quan està en ruta. És un paisatge tranquil, obert completament al cel, amb unes llums imponents i meravelloses, és un espai on hi ha perills, però on el protagonista sent certa pau enmig del viatge. En realitat el paradís no és tant el paisatge exterior, sinó l’interior, el lloc on Yusuf se sent en calma, tot i que aquesta calma sempre és momentània, perquè en el camí hi ha diverses amenaces: tribus locals liderades per homes ambiciosos i sense escrúpols, animals salvatges, persones també salvatges, entre altres dificultats. A mesura que aquest jove es fa adult, comença a plantejar-se quina vida vol tenir i on i com la vol passar. Yusuf busca el seu lloc al món en un territori que mostra les seves hostilitats.

El jurat del Nobel de Literatura va destacar de Gurnah el seu interès a explicar el colonialisme i el destí dels refugiats. En aquesta novel·la, l’autor africà -resident al Regne Unit- no retrata tot això d’una manera excessivament evident i explícita; els abusos del colonialisme hi són, però no com ens ho mostren altres autors africans actuals com Ngũgĩ wa Thiong’o o Chimamanda Ngozi Adichie, sinó més aviat com un teló de fons que va guanyant presència a mesura que ens apropem al desenllaç. El que és central en la novel·la és el desenvolupament vital de Yusuf, i Gurnah ens ho narra amb molta senzillesa, i aquesta senzillesa -narrativa i vital- acaba allà on començarà la brutalitat.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES