A la recerca de la pròpia identitat i del propi cos

A 'Pechos y huevos', de Mieko Kawakami, tres dones d'una mateixa família japonesa comparteixen les seves pors
pechos y huevos mieko

Eduardo Suárez Fernández-Miranda


El 2008 l’editorial japonesa Bungeishunjū va publicar la novel·la Chichi to Ran, de l’escriptora Mieko Kawakami, guardonada l’any anterior amb el prestigiós Premi Akitagawa per a joves escriptors. Aquesta nouvelle va arribar a Espanya gràcies a la barcelonina Sd·edicions. La seva editora, María Luisa Samaranch, va descobrir aquesta obra a París, i va decidir publicar-la el 2013. Chichi to Ran la va traduir a Espanya Fernando Cordobés, amb el títol de Senos y huevos, traducció literal del títol japonès.

En aquell moment es parlava de Senos y huevos com d’una novel·la «sobre la relació entre tres generacions de dones japoneses vinculades per un afecte silenciós, propi de la seva educació i concepte de la feminitat. (…) La relació que les tres dones tenen amb el seu cos i amb el dels altres és la forma amb què es defineixen socialment, la que els dona la seva identitat

El 2019 Mieko Kawakami va decidir reprendre els personatges que apareixien a Chichi to Ran i seguir explorant el tema del cos femení, afegint, a la seva nova novel·la, la qüestió de la reproducció artificial i les seves implicacions ètiques, fruit de la reflexió de l’escriptora després d’haver estat mare. La novel·la va aparèixer al Japó amb el títol de Natsu monogatari -«Contes d’estiu»-, però la traducció anglesa va optar pel títol del seu anterior nouvelle: Breasts and Eggs; títol, potser, més poderós.

Pechos y huevos acaba d’aparèixer publicada per l’editorial Seix Barral, en la versió de Lourdes Porta, coneguda per ser la traductora de Murakami. La novel·la narra a la primera part –«Verano de 2008»- el viatge de Makiko a Tòquio per visitar la seva germana Natsu, amb la seva filla Midoriko. Tot i que el motiu principal és sotmetre’s a una cirurgia d’augment de pit. I aquest fet serveix a l’escriptora per reflexionar sobre el cos femení i com afronten les dones les transformacions que s’hi produeixen. D’altra banda, Midoriko, una adolescent, porta un diari davant la impossibilitat de comunicar-se amb la mare: «No parlo gaire amb la meva mare. La veritat és que no parlo res. Jun-chan també està molt freda amb mi. (…) Últimament, la meva mare està tota l’estona amb això de l’operació d’augment de pit, investiga cada dia sobre això, i jo faig com que no m’assabento.»

 

Mieko Kawakami

Mieko Kawakami (Foto: web de l’autora).

 

Natsu viu a Tòquio des de fa anys i fa feines a mitja jornada, cosa habitual entre la classe treballadora japonesa. Aspira a ser escriptora. Molt aviat ella i la seva germana Makiko hauran d’aprendre a guanyar-se la vida: «La nostra vida amb l’àvia Komi, que havia començat refugiant-nos a casa després d’aquella mena de fugida nocturna, no va durar, però, gaire temps. L’àvia Komi va morir quan jo tenia quinze anys; la meva mare havia mort dos anys abans, quan jo havia complert els tretze. Makiko i jo ens vam quedar soles de sobte.»

A la segona part de la novel·la -«Verano de 2016-Verano de 2019»- Natsu es transforma en la veritable protagonista de la novel·la. S’ha convertit en escriptora d’una única obra i, sota la supervisió de la seva editora, intenta acabar un nou llibre. Tot i això, el que en aquests moments més li interessa és la possibilitat de ser mare. Sense parella, i impossibilitada per mantenir relacions íntimes, la seva única opció serà pensar en la inseminació artificial. Però això li plantejarà dubtes i recels. Es llança llavors a una investigació en llibres i pàgines web: «Hi havia un perfil detallat de cadascun dels donants i, en seleccionar el grup sanguini, el color de les pupil·les, el color dels cabells, l’alçada i la resta, apareixien tots els que reunien aquests requisits. (…) El preu de la dosi d’esperma era de dos-cents mil iens.»

Pechos y huevos reflecteix la societat actual al Japó. Lluny de les imatges tradicionals, Mieko Kawakami ha volgut mostrar un altre costat del Japó menys conegut: el d’una part de la societat que intenta sobreviure amb feines precàries. La novel·la també és una reflexió sobre la família. Molts adolescents passen gran part del seu temps sols, o a cura dels seus avis, que constitueixen un important suport per a les famílies. Al Japó se’ls dedica una festivitat, el Keiro No Hi, on se’ls rendeix un merescut tribut. Així doncs, Sd·edicions i Seix Barral ens ofereixen la possibilitat de llegir dues novel·les on podrem observar l’evolució de l’escriptura de Mieko Kawakami.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES