‘Heartstopper’: No cal sortir de l’armari, cal deixar d’amagar-se

La nova sèrie de Netflix s’ha convertit en un fenomen juvenil després de l’èxit aclaparador de les novel·les gràfiques
Heartstopper

Cristian Olivé / @xtianolive


Heartstopper és la sèrie de moda. I cal dir que és un reconeixement ben merescut. Estrenada a Netflix i basada en las novel·les gràfiques homònimes d’Alice Oseman (publicades a Fanbooks en català i a Crossbooks en la versió en castellà), ha esdevingut un fenomen que arrasa tant en les visualitzacions de la plataforma de streaming com a les llibreries. La sèrie, que en la seva adaptació arriba fins al segon volum de la saga de llibres, es construeix al voltant d’un amor de joventut, innocent i delicat, en el qual cada gest és un pas de gegant i cada paraula es viu com un acte de veritable valentia.

El Charlie i el Nick, dos nois adolescents, de sobte un dia s’asseuen junts a l’institut. En aquell moment inicien una amistat que tindrà un decurs inesperat. El primer és discret i s’estima més passar desapercebut; mentre que el segon és jugador de rugbi, sociable i compleix tots els punts per esdevenir un dels populars de la classe. El Charlie és un adolescent que «sempre ha sabut que és gai.» A l’institut no se n’amaga i, de fet, tant la família com els amics «ho porten molt bé.» El Nick, en canvi, se sent confós perquè comença a experimentar uns sentiments desconeguts cap al seu amic. Sempre s’havia sentit atret per les noies, però «ara m’agrades tu», li diu. I li confessa que no sap ni què és. En aquest sentit, la sèrie obre la porta a un tema poc explorat en l’adolescència i sobretot en les històries d’amor: la bisexualitat. Així, enamorats com estan l’un de l’altre, recorreran el camí de la descoberta, l’acceptació i la construcció d’una relació.

En aquest camí, interactuaran amb altres personatges de l’entorn. Sorprèn de forma positiva que l’autora hagi optat per una representació (però sobretot visibilització) de totes les formes d’identitat. Entre les amistats del Charlie, hi ha personatges amb diferents cossos, colors de pell i ètnia, hi ha romanç lèsbic, hi ha una amiga transsexual que mira d’encaixar en el nou institut que és només de noies, hi ha un company que de moment no sembla interessat per les qüestions mundanes perquè s’estima més submergir-se en l’univers dels llibres i fins i tot, els docents amb qui més interactuen els protagonistes són homosexuals.

 

Heartstopper

 

No és agosarat pensar que en aquesta diversitat clara hi ha una declaració d’intencions. I més encara quan aquesta diversitat és tan orgànica que es dona per fet i prou. Alguns diran que es tracta d’una història naïf en la qual amb prou feines sorgeixen imprevistos. I probablement sigui veritat. Però que necessari és que els adolescents LGTBI d’avui sentin que poden enamorar-se sense pors ni limitacions, i que aquestes trames no sempre han de girar al voltant de «la sortida de l’armari.» També poden veure’s reflectits en una història d’amor com les que sempre havien trobat en altres sèries, novel·les i pel·lícules.

A Heartstopper veiem uns nois que proven d’avançar pel camí convuls de l’adolescència. No cal més patiments del compte. L’etapa de l’institut ja és prou complexa com per afegir-hi les habituals complicacions que sovint es presenten en les històries protagonitzades per personatges amb vides LGTBI. A la proposta d’Alice Oseman no hi ha traumes ni desesperacions ni desesperança pel fet de ser LGBTI. És un detall inherent i per tant hi ha més enllà.

Un altre encert de la sèrie és la quotidianitat i credibilitat de les accions. Quantes vegades haurem estat estirats al llit, en el decurs d’una conversa carregada d’intensitat, redactant i esborrant missatges abans d’enviar-los i esperant amb delit que arribi la resposta després de veure el text que anuncia que l’altra persona està escrivint. La història també mostra bons models de conducta i de com construir amistats saludables i més que amistats. Intenta, per tant, trencar tòpics i, encara que el to és intencionadament sensible, prova de fugir de les fórmules desgastades de l’amor romàntic i dependent.

 

heartstopper 3

 

En el quart volum de novel·les gràfiques, que encara no compta amb adaptació audiovisual, el Charlie assegura que se sent feliç quan està amb el Nick, però que «també necessita altres persones, com els amics, la família, més amics, un terapeuta i els professors, de vegades.» I també s’hi tracten i es resolen temes ben rellevants com els trastorns alimentaris.

En definitiva, Heartstopper convidarà a més d’un a fer el pas definitiu per acceptar-se i mostrar-se davant la resta sense manies. Ho diu una de les amigues del Charlie: no cal sortir de l’armari, simplement cal deixar d’amagar-se. Tant de bo Heartstopper arribi als centres educatius tant en el format de novel·la gràfica com en l’audiovisual. Una història sobre diverses formes de ser i estimar, i que planteja una mirada més encoratjadora de l’adolescència

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES