Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
A finals del segle XVII, es van celebrar els judicis per bruixeria a Salem. Una de les acusades va ser la protagonista de Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (Tigre de Paper en català amb traducció d’Oriol Valls i Impedimenta en castellà amb traducció de Martha Asunción Alonso). La mare de Tituba era esclava i va ser violada per un mariner anglès en un vaixell negrer. D’aquí va néixer ella. Va ser independent des de petita, però va acabar caient a les urpes de l’esclavatge per no saber prescindir dels homes.
Aquesta novel·la de Maryse Condé (Guadalupe, 1937), eterna candidata al Nobel de Literatura, narra les desventures de Tituba, els seus orígens i la seva vida, condemnada a l’oblit i a l’ostracisme. El lector contempla episodis de violació, esclavatge, racisme i repressió contra les dones, blanques i negres, casades moltes vegades per la força. Es tracta, en definitiva, de vides arrencades i dedicades a feines forçades.
L’univers que envoltava Tituba era «tan trist com esplèndid.» Ella tenia ànsies de llibertat, es mostrava desimbolta i es buscava la vida, i per això va viure durant un temps sense rendir comptes a ningú, quan només era una nena. Tot i això, es va enamorar de John Indien, l’esclau d’una dona blanca, i per estar amb ell va decidir posar-se també sota el seu jou, deixant una llibertat que no tornaria a recuperar.
La seva mare la rebutjava perquè, tot i ser negra, recordava al mariner que l’havia violada. Després del tràgic succés, el va ferir i per això va ser penjada, per la qual cosa Tituba va créixer sense la figura materna. Sí que ho va fer amb la de Man Yaya, una remeiera que li va transmetre coneixements del món sobrenatural i que li va augurar moltíssim patiment. Tituba faria servir aquests poders per ajudar altres persones, incapaç de fer el mal, però alguns habitants l’acusarien de bruixeria i de fer encanteris a unes nenes.
L’aventura de la protagonista la portarà a Boston i al poble de Salem, a Massachusetts, canviant d’amos. Tituba reflecteix el respecte que cal rendir als morts que segueixen amb nosaltres. Pensa que els homes no estimen, sinó que posseeixen i esclavitzen, i que el mal de l’home blanc, i per tant cristià, el pateixen les dones, els fills i els esclaus. Segons ella, la vida és un riu que ningú no pot desviar, almenys no completament. Les experiències li permeten reflexionar sobre el món real i el més enllà per intentar comprendre millor com funciona l’univers. John Indien deia a Tituba que el deure de l’esclau és sobreviure, però per a ella no n’hi havia prou.
Tituba té somnis que semblen significar alguna cosa, i es fa moltes preguntes. Diu que Amèrica és una terra erma i cruel, poblada únicament per esperits malignes i que no trigaran a condemnar, assassinar i fustigar els negres amb caputxes blanques, tancar-los en guetos i negar-los els drets. Critica la manera com funciona el món, amb aquests atacs entre persones. Però també per la dura feina i l’esclavatge que separa parelles i les deteriora, impedint que puguin viure, només sobreviure, i que les condemna a deixar de ser elles mateixes.
Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem es va publicar originalment el 1986 i va guanyar el Grand Prix Littéraire de la Femme. Amb ella, Maryse Condé torna a la vida un personatge que va existir realment i que es va veure sotmesa, per la seva època i la seva condició de dona negra, a alguns fets terribles que el lector podrà trobar en aquesta magnífica novel·la.
