A hores d’ara poca cosa es pot dir més sobre el conegut crim de la Guàrdia Urbana, el que van protagonitzar els agents de la policia local de Barcelona Rosa Peral i Albert López contra Pedro Rodríguez, membre del mateix cos i parella de Peral. Rodríguez, com és sabut, va aparèixer calcinat al maleter del seu cotxe als voltants del pantà de Foix. El crim tenia dos objectius: eliminar Rodríguez perquè Peral i López, que eren amants, poguessin estar junts, i intentar que l’exmarit d’ella fos condemnat pel crim i així la custòdia de les filles que tenien en comú se la quedés Peral. Tot un pla maquiavèl·lic que es va truncar per la investigació dels Mossos d’Esquadra i per alguns errors que van cometre els assassins.
El cas de la Guàrdia Urbana va omplir pàgines dels diaris i molts minuts de ràdio i televisió, especialment enfocats en la personalitat de Peral, qui mantenia diverses relacions alhora, sense que ho sabessin els implicats, i qui mostrava una actitud manipuladora, freda i calculadora. De fet, quan un recupera alguns dels vídeos de la xarxa on es veu parlar Peral, se sorprèn que una dona aparentment normal hagi estat capaç de cometre un crim d’aquesta mena. La seva advocada va denunciar que el judici mediàtic que s’estava produint era més aviat per la vida privada no convencional de la seva clienta, però en aquest cas no es pot separar la intimitat de Peral de l’assassinat que va pensar i executar amb López.
La sèrie de Netflix El cuerpo en llamas parteix del llibre que va escriure el periodista de La Vanguardia Toni Muñoz, Solo tú me tendrás (Península), un excel·lent treball d’investigació i de recollida de dades sobre el cas. A la pantalla, Úrsula Corberó és Peral i Quim Gutiérrez és López. El paper de Pedro Rodríguez, la víctima, és interpretat per José Manuel Poga. No ha de ser fàcil interpretar una personalitat com la de Peral, però penso que Corberó se’n surt molt bé. En canvi, els papers de Gutiérrez i Poga no m’han acabat de convèncer, encara que no tinc clar si és una qüestió d’interpretació o de direcció, de la construcció dels personatges.
L’Albert López que fa Gutiérrez em sembla massa pla, la sèrie no ens permet entendre les seves complexitats com sí que ho fa amb Peral. Entenc que es volia posar el focus en ella, però els condemnats per assassinat van ser dos. També el personatge interpretat per Poga em sembla poc treballat i em costa veure aquest actor en aquest paper de víctima (potser perquè l’associo al seu treball a La casa de papel). La sèrie El cuerpo en llamas no afegeix cap mirada nova sobre el cas, no més del que ja va oferir el programa Crims, per exemple. És entretinguda, sobretot per als apassionats del true crime, però li manca profunditat i lectures una mica més complexes.
