La sèrie alemanya Mi dulce niña és ja una de les més vistes de la plataforma Netflix, després de la seva recent estrena. Basada en la novel·la homònima de Romy Hausmann, publicada en castellà a AdN Novelas, està protagonitzada per una família que ha aconseguit escapar de la casa on estava segrestada. Aparentment es tracta d’una mare i dels seus dos fills petits. El segrestador sembla ser el pare dels nens. Tot comença quan la mare, Lena (Kim Riedle), arriba a la carretera propera a la casa per demanar ajuda i és atropellada. El conductor ha fugit. Tot això, però, és només aparentment, i al llarg dels capítols anirem coneixent la realitat de tot plegat.
A l’altra banda d’aquesta història hi ha els pares de la Lena, que poden recuperar la seva filla desapareguda tretze anys enrere, i un policia especialment implicat en el cas que investiga. Els personatges estan tots envoltats de misteri, ens van generant dubtes de tota mena i fins i tot haurem d’abraçar la possibilitat que algun d’ells, suposadament innocent, pugui tenir alguna responsabilitat en tot plegat. És la clàssica fórmula de confondre els espectadors fent-los dubtar de si els bons són realment bons o poden protagonitzar un gir inesperat.
La trama és entretinguda, perquè retrata una ment macabra, la del delinqüent, i ens permet veure els efectes que un segrest pot tenir, a nivell psicològic, en les persones segrestades. És especialment interessant el personatge de la filla, Hannah (Naila Schuberth), qui segueix fil per randa les ordres del segrestador, convençuda que fa el millor per a ella. Els actors fan una bona interpretació i la durada de la sèrie sembla adequada, sis capítols. Segurament es podria haver estirat algun fil, i la història dona joc perquè fos més llarga, però hem de valorar les coses pel que són i Mi dulce niña és una sèrie recomanable, en general, especialment per als seguidors de les trames criminals i el true crime.
Per a Netflix, aquesta sèrie escrita i dirigida per Isabel Kleefeld era una aposta. Que el gènere criminal viu un moment daurat és una evidència, i a la plataforma aquesta sèrie lidera l’audiència juntament amb El cuerpo en llamas, la reconstrucció, a través de la ficció, del crim de la Guàrdia Urbana. La nostra societat té les seves tenebres i sovint són més a prop del que pensem. O això ens agrada creure.
