Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Eider Rodríguez (Errenteria, 1977) és una escriptora guipuscoana. Ha treballat com a editora de l’editorial basca Txalaparta i actualment és professora al Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura de la Facultat d’Educació, Filosofia i Antropologia de la Universitat del País Basc. El 2018 va rebre dos premis Euskadi de Literatura, atorgats pel Departament de Cultura del Govern Basc: el Premi de literatura infantil i juvenil pel còmic Santa família (Euskal Herriko Ikastolak, 2017) i el Premi de literatura en èuscar per Un cor massa gran. El 2021 va publicar Eraikuntzarako materiala (Susa), que arriba a Edicions del Periscopi com a Materials de construcció, amb traducció al català de Pau Joan Hernàndez i a Random House amb traducció al castellà de la mateixa autora i de Lander Garro.
Materials de construcció és una novel·la excel·lent amb un marcat caràcter autobiogràfic. Està escrita, principalment, des del punt de vista de la filla gran d’una família basca que es veu colpida per l’alcoholisme del pare. A través d’aquesta obra escrita en forma de dietari, Eider Rodriguez tracta d’entendre el comportament del seu pare i aprofundeix en els lligams familiars que els uneixen i les relacions complexes que s’entrecreuen entre cadascun dels personatges en joc i el seu context social.
Eider Rodríguez.
La novel·la comença amb la protagonista en una habitació a la unitat d’ictus d’un hospital acompanyant el seu pare després d’un vessament. El pare té un llarga trajectòria com a alcohòlic que empitjora greument el seu estat de salut. A través de les pàgines, l’escriptora ens guia de forma àgil entre els records i el present, des dels anys vuitanta fins a l’actualitat. Resumeix tota una vida de convivència amb l’alcoholisme i com aquesta condició obliga a reconfigurar les relacions familiars a causa d’aquesta malaltia que acaba esdevenint familiar, amb uns personatges que resisteixen tot tipus d’adversitats sense mostrar-se vulnerables en cap moment. L’autora enfronta un tema delicat i poc tractat: l’addicció a l’alcohol com a droga predilecta d’una generació i època concretes.
Rodriguez crea una prosa dura i tosca, però de gran bellesa, que ens ensenya a apreciar la tendresa que es llegeix entre línies. Descriu una realitat incòmoda i aspra de forma sincera i sense floritures, deixant córrer el silenci entre les paraules per encarar-s’hi frontalment. El text endreça els diferents retalls d’una situació caòtica i permet explicar els móns interiors de pare i filla a través d’una obra coral en què es complementen les diferents veus, cosa que permet il·lustrar la perspectiva de totes les parts involucrades en el conflicte.
L’escriptora ens obre una finestra a la seva intimitat tot dibuixant pinzellades de diferents moments de la seva vida que mostren una gran vulnerabilitat en un joc complex de llums i ombres en aquesta família guipuscoana que es dedica a vendre material de construcció. A més, presenta la societat basca en un context social concret, amb consideracions cap a la situació sociolingüística de l’èuscar i també referències al conflicte armat i la repressió política present al territori durant la infantesa de la protagonista. És una novel·la dura, però molt necessària.
