Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Sarah Chiche (París, 1976) és escriptora, psicòloga i psicoanalista. Ha aprofundit en qüestions com la melancolia, el dol i l’existència en els seus assajos: Personne(s) (Éditions Cécile Defaut, 2013), Éthique du Mikado (Presses universitaires de France, 2015), o Une histoire érotique de la psychanalyse (Payot, 2018). També trasllada aquestes qüestions a la ficció, amb novel·les com L’Inachevée (Grasset, 2008), o Les Enténébrés (Seuil, 2019), que va ser finalista del Premi Anaïs Nin i va guanyar el Premi de la Closerie des Lilas 2019. Edicions del Periscopi i Gatopardo ens porten la primera novel·la de Sarah Chiche traduïda al català per Anna Casassas i al castellà per Alex Gibert.
Es tracta de Saturn, nominada al premi literari del diari Le Monde, al Premi Goncourt, al Goncourt des Lycéens, al Premi Fémina, al Premi Médicis i al Gran Premi de Narrativa de l’Acadèmia Francesa. Va guanyar els premis Roman News i Rive Gauche. És una obra autobiogràfica que explora els orígens familiars de l’autora i reprèn les qüestions centrals de les seves obres anteriors: la melancolia, el dol i l’existència. Trobem un inici explosiu en forma de pròleg que ens transporta a un món de dolor i personatges encara desconeguts en el moment de la mort del pare. El 1977 en Harry va morir de leucèmia amb només 34 anys i una filla amb mesos. A partir d’aquest punt, la narrativa s’enfila per començar a posar cara a cadascun dels personatges que s’entrellacen en la trama vital de la protagonista i els seus avantpassats.
L’autora, en una foto de Hermance Triay (Edicions del Periscopi).
La família paterna de la protagonista va fer fortuna amb una clínica mèdica privada a l’Algèria colonial. En Harry i el seu germà van ser enviats a un internat a Normandia durant la Guerra d’Independència d’Algèria. Els joves tenen els camins marcats dins del negoci familiar i, per tant, comencen a estudiar medicina. No obstant, en Harry, infeliç, abandona els estudis i s’enamora de l’Ève, una femme fatale de gran bellesa amb un passat tràgic i complex que no
s’explora en aquesta novel·la.
En una escriptura apoteòsica, Sarah Chiche ens endinsa poc a poc en les ferides familiars i ens deixa entendre les relacions que s’estableixen entre cadascun dels personatges: els múltiples recels, els enganys, l’enveja i la cobdícia en l’interior d’una família benestant del París de finals de segle XX. L’autora aprofundeix en el seu estat psicològic i ens arrossega per un remolí d’emocions que s’intensifica a través de la novel·la i ens enganxa a seguir llegint.
L’escriptura esdevé un exercici de sanació terapèutica i de retrobament familiar que mostra sense embuts el recorregut vital i mental de la protagonista, a qui coneixem a través d’una prosa viva i encesa que recorre els múltiples estadis que afecten el seu estat psicològic. Sarah Chiche transmet sentiments amb una intensitat incendiària. Rere aquesta mar brava d’emocions, hi ha una magnífica novel·la carregada de dolor i d’amor que ens diu molt de les relacions familiars i de l’essència de les persones.
