Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
«Enginyers de l’ànima», així anomenava Stalin els escriptors i artistes en general. Óssip Mandelstam va ser un d’aquells enginyers de l’ànima oprimits i condemnats pel règim rus. Vaciad la tierra (Pre-Textos) narra les seves últimes setmanes de vida. El 1934, Óssip va patir tortures i un desterrament de quatre anys malvivint amb la seva dona i intentant defensar el poc que li quedava per salvar: la seva dignitat i la seva memòria. Aquesta novel·la d’Agustín Pérez Leal (Terol, 1965) comença el 1938, quan Óssip és detingut de nou per escriure un poema contra Stalin i aquesta vegada el seu destí és Sibèria.
A les primeres pàgines, s’adverteix un poeta a qui ordenen que es presenti però que no reconeix ni tan sols on és. No té por, això era abans, ja que ara el que sent és fàstic, o ni tan sols això, només esgotament. En un intent desesperat, escriu un poema lloant el dictador, per si això pogués salvar-lo. Anteriorment, es va intentar tallar les venes sense èxit: dues opcions que representen el patiment extrem que l’ésser humà és capaç d’aguantar.
Agustín Pérez Leal.
En un judici on la seva sentència ja està decidida i que és un muntatge per humiliar-lo encara més, el protagonista no es demora a signar la seva condemna. S’ha acabat escriure poemes a les cel·les o als passadissos, ja que aviat entrarà en un tren amb destinació a Sibèria. Ell és un poeta incòmode que convé tenir callat però viu; Stalin defensava allò d’«aïllar, però preservar.» Óssip va creure en la revolució, però ara la veu impossible en un Estat on tot és delicte, sobretot pensar, i on s’acumulen els cops a tota hora i a tot arreu. El narrador diu que el món sencer és un tren a Sibèria amb tantes noves ordres i experimentacions sota el lema «Vencerem la malaltia i la vellesa», que es compleix perquè no els dona temps a envellir ni a morir per malaltia, ja que abans són executats.
El personatge d’Óssip que construeix Pérez Leal és un ésser abatut, i podríem dir resignat i rendit, encara que manté una mica de força i ànsia de lluita. En definitiva, un personatge feble que no menja i té somnis agitats i està a les mans d’un enemic que sap que no vencerà. En un moment de la novel·la, Óssip diu que ser escriptor i ser poeta són coses diferents, i que els grans poetes «estan morts, bandejats o silenciats com jo.»
Vaciad la tierra no és només la història d’Óssip Mandelstam, sinó també la d’altres poetes i habitants russos que van viure sota la terrible dictadura estalinista. Es tracta d’una novel·la interessant, tant per la manera com està escrita com pel seu contingut històric Óssip creu que buidaran la terra, com diu el títol del llibre, d’éssers humans de tants afusellaments i tant terror com hi ha al seu voltant, aquest món de «nàufrags i llops» on l’última obligació de l’ésser humà és mantenir-se amb vida i on la història es veu més clara des del costat dels vençuts.
