La societat que ens presenta els directors hongaresos Béla Tarr i Ágnes Hranitzky a la pel·lícula Armonies de Werckmeister és la d’una població que ha tocat fons. Sense esperança, en una ciutat que sembla abandonada per les autoritats, devorada per la grisor i la boira, el caos és imminent i només cal una petita espurna perquè s’encengui la revolta. Aquesta espurna és l’arribada d’una companyia de circ que promet dos atractius: un home anomenat El Príncep, que anima els espectadors a la sublevació, i una enorme balena que porten al camió. Aquesta balena desperta la curiositat de János Valuska (Lars Rudolph), un jove repartidor de diaris obsessionat amb l’univers i amb una personalitat molt innocent.
Valuska viu en el seu món, aliè a la tensió que l’envolta i ajudant de tant en tant el senyor Eszter (Peter Fitz), un músic retirat, home respectat a la ciutat i aficionat a fer gravacions sobre temes còsmics i filosòfics. Tot resta en pau en la vida d’aquests dos personatges fins que arriba l’esposa d’Eszter -tots dos es van separar temps enrere-, qui demana a Valuska que convenci Eszter de liderar un moviment per fer tornar l’ordre a la ciutat. Els dos homes accedeixen sense ganes, mentre la població comença a mobilitzar-se, a cometre actes de violència i a considerar Valuska un enemic de la seva causa. És d’aquesta manera que la innocència, la ingenuïtat, d’aquest personatge va donant pas a la presa de consciència de com és realment el món que l’envolta.
Armonies de Werckmeister està basada en l’extraordinària novel·la Melancolía de la resistencia de László Krasznahorkai, autor també del guió de la pel·lícula i col·laborador estret de Béla Tarr i la seva esposa Ágnes Hranitzky. Tots tres han construït un univers poblat de personatges que lluiten per sobreviure, que resisteixen als marges d’una societat trencada i sense gaires horitzons. Aquesta pel·lícula, disponible a Filmin i programada per la Filmoteca de Catalunya dintre del cicle monogràfic que li dedica al director, és, per a Tarr, «un conte romàntic si el comparem amb el que veiem en la vida real, no només al meu país, sinó a tot el món.»
Ho diu a la presentació que fa de la pel·lícula a la Filmoteca. «Aquesta és una pel·lícula sobre la por i és la por la que crea el perill», explica. «Per exemple, Tump és un fenomen sorgit de la por de molta gent que busca alguna mena de seguretat i jo, després de Trump, ja m’ho crec tot», continua. Tarr recorda que Armonies de Werckmeister gira al voltant de tres personatges clau: «János Valuska i el senyor Eszter, tots dos connectats amb l’eternitat i amb el cosmos, i la balena, que també remet a l’eternitat, perquè ve del llunyà oceà, i els tres personatges són víctimes de la societat que els envolta, que vol acabar amb ells.» En aquest sentit, el director assegura que li fa molt de mal «quan es trepitja la dignitat humana» i quan s’atempta contra les persones que volen tenir una vida normal.
Armonies de Werckmeister és una magnífica pel·lícula que val la pena gaudir atenent a cadascun dels elements que la conformen: l’elecció de la música, la fotografia -sempre tan acurada en l’obra de Tarr-, els primers plans, els llargs plans seqüència, el blanc i el negre, els paisatges boirosos, els silencis i les mirades dels personatges. Tarr comparteix que no l’interessa el simple fet d’explicar una història, sinó la manera com la pot explicar. El llenguatge amb el qual articula les seves pel·lícules és poderós, accentua a la perfecció la sensació de melancolia d’un món que ha entrat en col·lapse.
