Eduardo Suárez Fernández-Miranda. Sevilla
L’escriptor i diplomàtic mexicà Sergio Pitol va traduir al castellà el 1971 la novel·la de Henry James (Nova York, 1843-Londres, 1916) What Maisie knew. En paraules del propi Pitol, es tracta d’una de les novel·les «més endimoniadament difícils que pugui permetre’s qualsevol literatura.» No obstant això, no seria l’única novel·la a la qual hauria d’enfrontar-se l’escriptor mexicà, ja que la seva magnífica tasca traductora es va ocupar de Les bostonianes, Washington Square o Els papers d’Aspern.
Henry James, qui definia la novel·la com una impressió directa i personal de la vida, narra a Lo que Maisie sabía la història d’un adulteri. Sent aquest un assumpte difícil i complex, James li fa una altre pas de rosca, fent que sigui la mirada d’una nena la que ens vagi relatant tot el que passa. Com assenyala Sergio Pitol, el cos d’una novel·la «el constitueix la suma d’observacions, deduccions i conjectures que un personatge fa sobre determinada situació. L’autor presenta un observador des del punt de vista del qual el lector només pot assabentar-se de la fracció de veritat que a aquell li pugui ser accessible», la qual cosa suposa que «el món real es va deformant al ser filtrat per una consciència.»
El fet que la història ens sigui narrada a través dels ulls d’una nena, fa que haguem de tenir la precaució de saber si el que explica és la realitat -ella mateixa pot no entendre el que succeeix- o bé, si té la perspicàcia suficient i pot triar què compartir-nos i què mantenir en silenci: «va ser la senyoreta Overmore, la seva primera institutriu, qui en una ocasió va sembrar-li la llavor del secret; i no ho va fer dient-li res, sinó amb a penes un moviment dels seus bonics ulls, que Maisie tant admirava.»
El complex món de la infància va ser també matèria d’estudi, per part de Henry James, en el relat L’alumne (1891) o a la nouvelle Un altre pas de rosca (1898). Els seus personatges infantils porten una vida solitària i independent sota la cura, generalment, d’institutrius i preceptors, la complexa vida interior dels quals hem d’intentar desxifrar. Pensem en Miles i la seva germana Flora d’Un altre pas de rosca, o en Morgan de L’alumne, al preceptor del qual «li havia semblat tan indesxifrable com una pàgina escrita en una llengua desconeguda (…). Francament, el desconcertant llibre en què el nen estava imprès exigia no poca destresa en l’art de la traducció.»
Per il·lustrar la portada, Gatopardo Ediciones ha escollit un fragment del quadre Les filles d’Edward Darley Boit, del pintor John Singer Sargent (1865-1925). Aquest havia travat amistat amb l’escriptor nord-americà al Londres de 1884. James sentia gran admiració pel seu art, i definia la seva obra «com si pintar fos un pur tacte de visió, un simple manera de sentir.» Un dels retrats més famosos de Henry James va ser el que li va realitzar Singer Sargent en ocasió del seu setanta aniversari. El quadre està exposat a la National Portrait Gallery de Londres.
