La Villarroel

‘Fairfly’, la comèdia sobre al precarietat laboral de La Calòrica, que es va estrenar al Tantarantana, salta a La Villarroel.

  Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A La Villarroel s’ha estrenat l’obra Les noies de Mossbank Road, una història contemporània sobre l’amistat entre dones, entre tres dones molt diferents interpretades, de forma magistral, per tres actrius rellevants del nostre teatre, amb una llarga i important trajectòria al darrere: Cristina Genebat, Clara Segura i Marta Marco. L’obra la dirigeix Silvia Munt i la traducció ha estat feta per Roser Batalla. Tot un estol de dames de l’escena, doncs. També l’autora de l’obra és una dona, Amelie Bullmore, qui, a més a més, és actriu. Bullmore té un paper rellevant a.

  Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La Villarroel ha iniciat la temporada teatral amb una obra de Martin McDonagh, de qui fa gairebé vint anys vam poder veure aquella magnífica Reina de la bellesa de Leenane, dirigida per Gas, l’obra que precedeix a La calavera de Connemara, que forma part d’una trilogia centrada en la Irlanda profunda i que en aquell moment era plenament contemporània, cosa que feia l’agror de l’autor més evident i cantelluda. La calavera de Connemara, dirigida per Ivan Morales, compta amb un molt bon repartiment: Marta Millà, actriu brillant i amb una llarga trajectòria, Pol.

  Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Sacrifici, escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, posa en escena quatre personatges joves que conformen un reflex una mica distorsionat del nostre present. Nil, amb vocació de pintor, ha deixat de banda la seva carrera per poder guanyar-se la vida en una feina de supervivència, ajudant en un supermercat. Comparteix la vida amb Lara, una noia conformista que tan sols vol tenir una vida convencional. Un antic amic, Marc, que ha estat a Londres, intentarà desestabilitzar la precària estabilitat de la parella, convençut de què la relació contribueix a esberlar els somnis del.

  Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Quan les obres de teatre esdevenen clàssics indiscutibles acostumen a generar noves lectures i interpretacions basades en l’original. En aquest cas l’autora alemanya Rebekka Kricheldorf,, encara poc coneguda i poc representada a casa nostra, fa una lectura molt personal de Les tres germanes de Txékhov, tot i que els paral·lelismes són evidents. De fet l’obra segueix l’esquema de l’original tot i que aquí les germanes tenen vint anys més ja que alguna cosa ha canviat i les dones de trenta anys, avui, encara són joves. Les germanes de Kricheldorf van tenir uns pares.

Saara Turunen dirigeix 'Broken Heart Story' a La Villarroel, una obra surrealista sobre la dualitat de la dona actual.

  Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A La Villarroel arriba La mare,  de l’autor francès Florian Zeller, un dels valors en alça en el món del teatre i de qui fa algun temps vam poder veure, en el Romea, El pare, una obra en la qual s’utilitzava com aquí amb el joc de miralls. De miralls estrafets, i amb la dificultat afegida d’haver de separar els fets de la interpretació que en fan els seus protagonistes.  A La mare ens trobem amb un personatge femení en crisi, en una crisi profunda i amb un caos mental evident  després que.

  Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Encara es pot veure, fins al gener, a la Sala Villarroel, La treva (Time Stands Still), de Donald Margulies, amb un gran èxit de públic i que funciona a més a més a base del boca-orella; molta gent ens en remarca les virtuts i això compta força. De virtuts en té unes quantes, la més evident, el repartiment. Els quatre actors estan tots ells molt bé en el seu paper. Selvas, Segura i Madaula ens són ben coneguts i la jove Mima Riera està a l’alçada de la resta. Un altre punt important és el tema, molt.

Dirigida per Marilia Samper, arriba a La Villarroel 'Pretty', una àcida comèdia sobre la importància de l’aparença física.