-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Romea acull, fins l’11 de desembre, una proposta arriscada i estimulant, El filósofo declara, un text del prestigiós escriptor mexicà Juan Villoro. L’obra està dirigida per un altra mexicà, Antonio Castro, i els intèrprets són Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo i Jordí Andújar. En teoria l’obra ens presenta l’enfrontament entre dues persones, dos filòsofs, que es coneixen des de la joventut i que són amics, enemics i contrincants alhora. El text explora les interioritats del món acadèmic i els perills d’una intel·ligència brillant que s’alimenta a ella mateixa,.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Florian Zeller és un autor francès jove però ja amb una llarga trajectòria i un prestigi reconegut. El padre –que es pot veure al Teatre Romea- és la seva obra més popular i més representada fora del país. El tema és ben actual, la demència senil, l’alzheimer, malalties que van lligades, sobretot, a l’envelliment i que avui, amb l’allargament de les perspectives de supervivència, són ben presents en la nostra societat i generen tota una sèrie de problemes d’ordre afectiu però també d’ordre pràctic. L’interès de la proposta rau en el fet què.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Esplendor és una de les propostes teatrals de la cartellera estival coproduïda pel Grec 2016 Festival de Barcelona i la FEI, Factoria Escènica Internacional, amb la col·laboració del Teatre Romea. D’entrada, l’obra ve avalada pel prestigi internacional de la seva autora, Abi Morgan (Cardiff, 1968), cèlebre dramaturga i guionista britànica. Prolífica i versàtil, Morgan ha escrit un nombre considerable d’obres teatrals, així com guions per al cinema i la televisió, i ha estat guardonada amb els prestigiosos premis Emmy i Bafta. Potser el seu nom no ens sigui familiar, però segur que hem.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Els cors purs és el darrer espectacle teatral que, sota la direcció d’Oriol Broggi, ens presenta la companyia La Perla 29 en una producció conjunta amb el Teatre Romea, i que tanca la temporada 2015-16. El muntatge parteix d’un relat breu de l’escriptor francès Joseph Kessel, Mary de Cork , escrit el 1925 i recollit dins el volum Els cors purs (1934). Kessel és un autor que gaudeix de gran popularitat a França, però pràcticament desconegut a casa nostra. L’adaptació dels seus textos gaudeix de precedents com Belle de Jour que Luis Buñuel.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la mort de Shakespeare i Cervantes la Fundació Romea ha posat en escena per un dia una suposada entrevista en la qual un hipotètic Gaziel (Joan Pera) entrevista William Shakespeare (Mario Gas) i Miguel de Cervantes (Josep Maria Pou) en un imaginari programa emès pels mitjans de comunicació. El guió, de Miquel Pujadó, té moments brillants i divertits i compta amb tres actors de pes que tot i llegir el text compten amb recursos suficientment expressius per tal d’aconseguir copsar l’atenció del públic en.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco César y Cleopatra, un espectacle de la companyia Pentación i dirigida per Magüi Mira, ha arribat al Romea, on romandrà fins el dia primer de maig. En la seva estrena a Mèrida, l’estiu passat, aquesta obra va ser acollida amb diferents valoracions, cosa gens estranya ja que presenta una certa irregularitat que en perjudica el conjunt. El text no acaba de trobar el to entre una mena de didactisme historicista i trets humorístics no sempre reeixits, que ens evoquen una certa tradició teatral a l’entorn de la comèdia intranscendent. A l’escenari se’ns presenten.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu èxit a Madrid tenim la sort de poder assistir al Teatre Romea a aquest llarg viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció. O’Neill va acabar el text el 1941, el va dedicar a la seva esposa i va reflectir en aquesta història la seva pròpia vida familiar, dramàtica i complicada. La lucidesa i la comprensió cap als seus dimonis familiars no van ser suficients com perquè l’autor aconseguís algun tipus de felicitat duradora, malgrat el seu èxit; els seus propis fills homes van acabar autodestruint-se amb l’excepció d’Oona, que va.
-
La companyia La Zaranda proposa amb 'El grito en el cielo' una reflexió mig negra i mig humorística sobre la vellesa.
-
Julia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 2 d’agost, en el marc del Festival Grec, es pot veure al Teatre Romea Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, després del triomf a Mèrida d’aquesta obra imprescindible que ens evoca la figura del filòsof i les circumstàncies del seu judici i condemna. L’escenografia, pobra i austera, amb un blanc amb matisos al vestidor, incideix en la personalitat del personatge, en el seu menyspreu pels béns materials i aconsegueix que ens sembli encara més absurda la seva coneguda condemna. El text potencia paral·lelismes amb la realitat actual d’un món en el.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Romea acull, fins l’11 de desembre, una proposta arriscada i estimulant, El filósofo declara, un text del prestigiós escriptor mexicà Juan Villoro. L’obra està dirigida per un altra mexicà, Antonio Castro, i els intèrprets són Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo i Jordí Andújar. En teoria l’obra ens presenta l’enfrontament entre dues persones, dos filòsofs, que es coneixen des de la joventut i que són amics, enemics i contrincants alhora. El text explora les interioritats del món acadèmic i els perills d’una intel·ligència brillant que s’alimenta a ella mateixa,.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Florian Zeller és un autor francès jove però ja amb una llarga trajectòria i un prestigi reconegut. El padre –que es pot veure al Teatre Romea- és la seva obra més popular i més representada fora del país. El tema és ben actual, la demència senil, l’alzheimer, malalties que van lligades, sobretot, a l’envelliment i que avui, amb l’allargament de les perspectives de supervivència, són ben presents en la nostra societat i generen tota una sèrie de problemes d’ordre afectiu però també d’ordre pràctic. L’interès de la proposta rau en el fet què.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Esplendor és una de les propostes teatrals de la cartellera estival coproduïda pel Grec 2016 Festival de Barcelona i la FEI, Factoria Escènica Internacional, amb la col·laboració del Teatre Romea. D’entrada, l’obra ve avalada pel prestigi internacional de la seva autora, Abi Morgan (Cardiff, 1968), cèlebre dramaturga i guionista britànica. Prolífica i versàtil, Morgan ha escrit un nombre considerable d’obres teatrals, així com guions per al cinema i la televisió, i ha estat guardonada amb els prestigiosos premis Emmy i Bafta. Potser el seu nom no ens sigui familiar, però segur que hem.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Els cors purs és el darrer espectacle teatral que, sota la direcció d’Oriol Broggi, ens presenta la companyia La Perla 29 en una producció conjunta amb el Teatre Romea, i que tanca la temporada 2015-16. El muntatge parteix d’un relat breu de l’escriptor francès Joseph Kessel, Mary de Cork , escrit el 1925 i recollit dins el volum Els cors purs (1934). Kessel és un autor que gaudeix de gran popularitat a França, però pràcticament desconegut a casa nostra. L’adaptació dels seus textos gaudeix de precedents com Belle de Jour que Luis Buñuel.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb motiu de la celebració del 400 aniversari de la mort de Shakespeare i Cervantes la Fundació Romea ha posat en escena per un dia una suposada entrevista en la qual un hipotètic Gaziel (Joan Pera) entrevista William Shakespeare (Mario Gas) i Miguel de Cervantes (Josep Maria Pou) en un imaginari programa emès pels mitjans de comunicació. El guió, de Miquel Pujadó, té moments brillants i divertits i compta amb tres actors de pes que tot i llegir el text compten amb recursos suficientment expressius per tal d’aconseguir copsar l’atenció del públic en.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco César y Cleopatra, un espectacle de la companyia Pentación i dirigida per Magüi Mira, ha arribat al Romea, on romandrà fins el dia primer de maig. En la seva estrena a Mèrida, l’estiu passat, aquesta obra va ser acollida amb diferents valoracions, cosa gens estranya ja que presenta una certa irregularitat que en perjudica el conjunt. El text no acaba de trobar el to entre una mena de didactisme historicista i trets humorístics no sempre reeixits, que ens evoquen una certa tradició teatral a l’entorn de la comèdia intranscendent. A l’escenari se’ns presenten.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu èxit a Madrid tenim la sort de poder assistir al Teatre Romea a aquest llarg viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció. O’Neill va acabar el text el 1941, el va dedicar a la seva esposa i va reflectir en aquesta història la seva pròpia vida familiar, dramàtica i complicada. La lucidesa i la comprensió cap als seus dimonis familiars no van ser suficients com perquè l’autor aconseguís algun tipus de felicitat duradora, malgrat el seu èxit; els seus propis fills homes van acabar autodestruint-se amb l’excepció d’Oona, que va.
La companyia La Zaranda proposa amb 'El grito en el cielo' una reflexió mig negra i mig humorística sobre la vellesa.
Julia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 2 d’agost, en el marc del Festival Grec, es pot veure al Teatre Romea Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, després del triomf a Mèrida d’aquesta obra imprescindible que ens evoca la figura del filòsof i les circumstàncies del seu judici i condemna. L’escenografia, pobra i austera, amb un blanc amb matisos al vestidor, incideix en la personalitat del personatge, en el seu menyspreu pels béns materials i aconsegueix que ens sembli encara més absurda la seva coneguda condemna. El text potencia paral·lelismes amb la realitat actual d’un món en el.