-
La companyia madrilenya Teatro del Astillero presenta la comèdia 'Los charlatanes' al Tantarantana.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 17 de gener es pot veure al Tantarantana el muntatge que el grup Els McGregor Teatre, amb direcció de Marta Domingo, ha fet de l’obra de Friedrich Dürrenmatt Ròmul, el Gran. Fa gairebé un any es va poder veure aquesta mateixa obra a la Sala Petita del TNC, en una altra versió. Tot i que en el programa de mà no s’especifica, probablement el text en català que s’ha utilitzat al Tantarantana sigui també el de la traducció de Feliu Formosa, a qui devem moltes grans versions de textos alemanys moderns, imprescindibles..
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana, un espai que s’ha convertit ja en imprescindible en el panorama teatral de Barcelona, acull la companyia La Peleona amb l’obra La Podrida, una història ben actual, amb situacions que a gairebé tothom li evocaran algun cas conegut, relacionat amb parents, amics o saludats. Amb una escenografia minimalista i pocs recursos Jordi Gràcia, Carla Torres i Carles Goñi ens acosten a tot un seguit de situacions que ens expliquen una història circular, narrada d’una forma tan realista i propera que sovint ens sembla que estem escoltant xerrades quotidianes en algun cafè,.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana ha recuperat l’espectacle Woyzeck caducat que ja es va poder veure al Maldà la temporada passada, durant molt pots dies. Es tracta de la relectura d’un clàssic que ha conegut moltes versions, entre les quals la cinematogràfica de Werner Herzog, impressionant, i fins i tot ha inspirat una òpera. Georg Büchner, el seu autor, va ser un home de vida breu i complexa, va morir als vint-i-tres anys. La seva obra dramàtica, breu i interessant, és molt apreciada a Alemanya. Implicat en causes revolucionàries que el van obligar a fugir del.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La companyia Dara Teatre debuta al Tantarantana amb iMe, una divertida comèdia sobre la virtualitat, que presenten com una proposta profètica de la gestió 2.0 de la vida actual. Escrita i dirigida per Roc Esquius, iMe ens mostra una societat entotsolada d’individus tancats hermèticament en el seu propi jo, que només es comuniquen virtualment a través de les xarxes socials, però una caiguda inesperada i permanent del servidor els deixa, com diuen en la presentació de l’obra, “sense cap eina electrònica, sense res més que la companyia dels cossos que tenen al seu.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, Arsènic Art Studio presenta al Teatre Tantarantana el muntatge Souvenir: Solucions al turisme de borratxera políticament incorrectes de Fèlix Pons, amb direcció i interpretació del mateix Pons, acompanyat per l’actriu Paula Màlia. Tal com ens diuen en la introducció, Souvenir es presenta com una mena de “tripartit” teatral. En primer lloc, “tres trames que s’entrellacen: la primera: un director de teatre barceloní es tanca en una biblioteca de Berna per escriure una obra sobre el turisme. La segona: el propietari d’un dels últims videoclubs.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Al petit espai del teatre Tantarantana i tan sols fins al 29 de març es pot veure una molt bona obra de de petit format, amb un títol ben explícit, Camargate. L’obra és una recreació de la famosa conversa entre Alicia Sánchez Camacho i Victoria Alvárez al restaurant La Camarga, de la seva gravació i de les seves conseqüències. La conversa, se suposa que secreta, corre per internet, s’ha escrit i comentat a bastament sobre ella i el darrer suposat cop d’efecte va ser quan en la compareixença de Jordi Pujol Ferrusola aquest.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Els clàssics estan també per ser renovats, fins i tot els mites grecs. Per això, personatges com Orfeu i Eurídice han donat tant de sí en la cultura d’Occident. Una versió molt personal d’aquest mite és la que va fer l’escriptor italià Claudio Magris a Vostè ja ho entendrà (Edicions de 1984), deu anys després de la mort de la seva dona. Magris li dona la volta a la història i se centra en el patiment d’Eurídice, que ara roman reclosa en l’hades d’una casa de repòs. Orfeu s’enfonsa en les tenebres per rescatar-la,.
La companyia madrilenya Teatro del Astillero presenta la comèdia 'Los charlatanes' al Tantarantana.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 17 de gener es pot veure al Tantarantana el muntatge que el grup Els McGregor Teatre, amb direcció de Marta Domingo, ha fet de l’obra de Friedrich Dürrenmatt Ròmul, el Gran. Fa gairebé un any es va poder veure aquesta mateixa obra a la Sala Petita del TNC, en una altra versió. Tot i que en el programa de mà no s’especifica, probablement el text en català que s’ha utilitzat al Tantarantana sigui també el de la traducció de Feliu Formosa, a qui devem moltes grans versions de textos alemanys moderns, imprescindibles..
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana, un espai que s’ha convertit ja en imprescindible en el panorama teatral de Barcelona, acull la companyia La Peleona amb l’obra La Podrida, una història ben actual, amb situacions que a gairebé tothom li evocaran algun cas conegut, relacionat amb parents, amics o saludats. Amb una escenografia minimalista i pocs recursos Jordi Gràcia, Carla Torres i Carles Goñi ens acosten a tot un seguit de situacions que ens expliquen una història circular, narrada d’una forma tan realista i propera que sovint ens sembla que estem escoltant xerrades quotidianes en algun cafè,.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El teatre Tantarantana ha recuperat l’espectacle Woyzeck caducat que ja es va poder veure al Maldà la temporada passada, durant molt pots dies. Es tracta de la relectura d’un clàssic que ha conegut moltes versions, entre les quals la cinematogràfica de Werner Herzog, impressionant, i fins i tot ha inspirat una òpera. Georg Büchner, el seu autor, va ser un home de vida breu i complexa, va morir als vint-i-tres anys. La seva obra dramàtica, breu i interessant, és molt apreciada a Alemanya. Implicat en causes revolucionàries que el van obligar a fugir del.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La companyia Dara Teatre debuta al Tantarantana amb iMe, una divertida comèdia sobre la virtualitat, que presenten com una proposta profètica de la gestió 2.0 de la vida actual. Escrita i dirigida per Roc Esquius, iMe ens mostra una societat entotsolada d’individus tancats hermèticament en el seu propi jo, que només es comuniquen virtualment a través de les xarxes socials, però una caiguda inesperada i permanent del servidor els deixa, com diuen en la presentació de l’obra, “sense cap eina electrònica, sense res més que la companyia dels cossos que tenen al seu.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, Arsènic Art Studio presenta al Teatre Tantarantana el muntatge Souvenir: Solucions al turisme de borratxera políticament incorrectes de Fèlix Pons, amb direcció i interpretació del mateix Pons, acompanyat per l’actriu Paula Màlia. Tal com ens diuen en la introducció, Souvenir es presenta com una mena de “tripartit” teatral. En primer lloc, “tres trames que s’entrellacen: la primera: un director de teatre barceloní es tanca en una biblioteca de Berna per escriure una obra sobre el turisme. La segona: el propietari d’un dels últims videoclubs.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Al petit espai del teatre Tantarantana i tan sols fins al 29 de març es pot veure una molt bona obra de de petit format, amb un títol ben explícit, Camargate. L’obra és una recreació de la famosa conversa entre Alicia Sánchez Camacho i Victoria Alvárez al restaurant La Camarga, de la seva gravació i de les seves conseqüències. La conversa, se suposa que secreta, corre per internet, s’ha escrit i comentat a bastament sobre ella i el darrer suposat cop d’efecte va ser quan en la compareixença de Jordi Pujol Ferrusola aquest.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Els clàssics estan també per ser renovats, fins i tot els mites grecs. Per això, personatges com Orfeu i Eurídice han donat tant de sí en la cultura d’Occident. Una versió molt personal d’aquest mite és la que va fer l’escriptor italià Claudio Magris a Vostè ja ho entendrà (Edicions de 1984), deu anys després de la mort de la seva dona. Magris li dona la volta a la història i se centra en el patiment d’Eurídice, que ara roman reclosa en l’hades d’una casa de repòs. Orfeu s’enfonsa en les tenebres per rescatar-la,.