Irregular ‘Woyzeck caducat’ al teatre Tantarantana

Roger Torns actualitza i trasllada al present l'obra de Georg Büchner

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El teatre Tantarantana ha recuperat l’espectacle Woyzeck caducat que ja es va poder veure al Maldà la temporada passada, durant molt pots dies. Es tracta de la relectura d’un clàssic que ha conegut moltes versions, entre les quals la cinematogràfica de Werner Herzog, impressionant, i fins i tot ha inspirat una òpera. Georg Büchner, el seu autor, va ser un home de vida breu i complexa, va morir als vint-i-tres  anys. La seva obra dramàtica, breu i interessant, és molt apreciada a Alemanya. Implicat en causes revolucionàries que el van obligar a fugir del país durant un temps, va deixar inacabada l’obra Woyzeck, inspirada en un cas real i en la qual dóna protagonisme a un pària de la societat, un home explotat i humiliat per totes bandes. El fet de tractar-se d’una obra inacabada i fragmentària ha propiciat que se’n fessin molts versions i interpretacions.

En petit format, Roger Torns ha actualitzat el context del personatge i en aquesta versió breu ens el trasllada al present. Woyzeck neteja lavabos i tasta iogurts però la seva situació i els seus problemes no són gaire diferents des del text original de 1837. Els explotadors que humilien el protagonista prenen forma de titelles i l’obra inclou pinzellades musicals tan desconcertants com aquesta estranya història. Les intencions són bones però el conjunt grinyola, amb una certa manca de ritme general llevat de les intervencions dels personatges-titelles que tenen moments remarcables. L’únic personatge femení no acaba de funcionar i no és pas problema de l’actriu, una excel·lent Paula Malia que fa el que pot per donar credibilitat a aquesta Maria que no sap ben bé en quin món viu i a la qual les bones intencions se li escolen enmig d’una realitat galdosa. El Woyzeck de Marc Ribera tampoc no acaba de funcionar, els seus silencis són excessius i inexplicables tot i que la seva condició de víctima irreversible en justifiqui el conjunt. Una mica més convincents, tot i que de forma irregular, resulten els altres dos actors, Arnau Comas i el mateix Roger Torns.

En tot plegat hi manca una mica d’alè i de passió, cosa que no li treu interès. No n’hi ha prou en canviar pèsols per iogurts, en accentuar l’escatologia o en fer referències a les xarxes socials per tal d’adaptar un text clàssic al present. La situació de la dona, per exemple, és avui contemplada d’una forma molt diferent a la del segle XIX. La història original topa amb un fet d’això que avui en diem violència domèstica i que en relectures diverses s’ha justificat d’alguna manera, però que ara ja no té justificació i que seria un aspecte a tenir en compte i fins a tot a reinterpretar en clau del present, parant atenció a les víctimes de les víctimes. En la versió de Roger Torns el final no queda gaire clar.

Un altre problema és que no tothom coneix la trajectòria d’aquest text clàssic, conegut però no pas tant com d’altres, i el muntatge hauria de funcionar tenint en compte la possible ignorància d’una part del públic actual a l’entorn de l’obra i del seu autor. Per l’espectacle hi sura un excés d’ambició que no acaba de trobar el camí de la seva expressió, bones intencions que compten amb pocs mitjans i que sovint es dilueixen enmig d’una escenografia pobra i minimalista, excessivament atrotinada, però que no seria criticable si el muntatge en general aconseguís fer-se més convincent i entenedor.

Avui, per desgràcia, moltes d’aquestes obres de petit format duren poc i no tenen temps d’arrodonir-se i perfeccionar-se en actiu. Llàstima, ja que en general es té la impressió de què al darrere dels actors i del muntatge hi ha possibilitats i bones idees, però que hi manca una certa maduració de tot plegat, sense presses i amb una certa dosi d’autocrítica. La durada de l’espectacle és breu, tot just una hora, i el gruix dels plantejaments originals demanen una mica més de temps per tal d’aprofundir-hi.

 

_________

Woyzeck caducat / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Direcció i dramatúrgia de Roger Torns / Text de Georg Büchner / 60 minuts / Fins l’1 d’octubre / Entre 11 i 20 euros / www.tantarantana.com

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES