José Manuel Echevarría: “Si no canvien les normes, es repetirà una alerta pandèmica com la de la grip A”

'¿Alerta pandémica?' és el thriller científic d'aquest escriptor i viròleg que s’endinsa en les entranyes de la crisi sanitària de la grip A

José Manuel Echevarría és un viròleg, microbiòleg, doctor en Farmàcia i escriptor madrileny. A ¿Alerta pandémica? (Meteora) uneix totes les seves facetes per crear un thriller científic que s’endinsa en les entranyes de la crisi sanitària de la grip A. Per mitjà de la ficció, Echevarría proposa una trama on s’enllaça l’ambició d’una empresa farmacèutica, la corrupció de determinats representants de l’OMS i tot un seguit de danys col·laterals. Un història que ens permet fantasiejar amb les llacunes que va deixar la declaració d’alerta pandèmica que va posar en escac a tot el planeta.

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Com definiria la seva novel·la?

No és una investigació periodística ni una obra de denúncia sobre un fet real, això ha de quedar molt clar. És només un relat de ficció, amb personatges de ficció, inspirat en esdeveniments reals, però que no pretén en absolut descriure fets. Penso que això queda clarament dit a la nota de l’autor, al final de la novel·la, així com queda dit aquí l’essencial del meu punt de vista sobre l’alerta pandèmica que es va declarar en 2009. En realitat, les pretensions últimes d’aquesta novel·la són molt més àmplies que això.

La novel·la apunta que l’OSI (institució que en la ficció s’assembla a l’OMS) va canviar les normes per poder declarar l’alerta pandèmica. ¿S’han tornat a canviar a com estaven abans?

És cert que les normes es van canviar, de fet es portava temps treballant en aquests canvis abans de la declaració de l’alerta, concretament des de poc després que, anys enrere, es produís l’alarma de la grip aviària. Aquests canvis continuen vigents. Si no canvien les normes, es repetirà una alerta pandèmica com la de la grip A en el futur.

És cert que especialistes espanyols van recomanar al Ministeri de Sanitat no fer cas a l’OMS?

En absolut, tret d’algunes recomanacions concretes. El Ministeri de Sanitat espanyol no va seguir, per exemple, la recomanació d’administrar antivirals amb fins preventius als contactes sans dels malalts infectats pel virus gripal pandèmic, una qüestió que l’OMS va plantejar als estats membres en les primeres setmanes. Més tard, tampoc va seguir el suggeriment de vacunar massivament als nens i als adults joves, com es va fer en altres països, sinó que va limitar la vacunació a les persones en risc de desenvolupar complicacions greus, les dones gestants, els treballadors sociosanitaris, i el personal dels serveis públics essencials. Es va basar per a tot això en els informes emesos per comitès locals d’experts formats a l’efecte. Penso que va ser una actuació exemplar.

Important saber-ho…

Convé saber, però, dues coses al respecte de la campanya de vacunació antigripal del 2009. La primera, que va començar, en realitat, quan la corba epidèmica ja es trobava en franc descens, segons van mostrar mesos després les dades recollides pel Centre Nacional d’Epidemiologia. La segona, que la cobertura real assolida no va arribar al 20% de la població diana. Vull dir amb això que la seva influència real sobre el curs de l’epidèmia a Espanya va haver de ser, necessàriament, molt limitada.

Els eurodiputats espanyols s’expressaven de forma contrària a com ho feia el Ministeri de Sanitat a Espanya?

Jo vaig llegir en el seu dia en un diari digital d’accés lliure a Internet declaracions molt crítiques amb l’actuació de l’OMS atribuïdes a dos eurodiputats espanyols. No puc, òbviament, garantir que les fessin. Potser puguin vostès, els periodistes, indagar millor en això.

Quants morts va causar la grip A i quants causa normalment la grip estacional?

Aquesta és una pregunta que només es pot respondre amb ordres de magnitud i sobre la base d’estimacions. Diguem, doncs, que la grip estacional causa anualment morts en l’ordre de magnitud dels centenars de milers, i que les dades indiquen que la grip A només ho va fer en l’ordre de les desenes de milers en la temporada 2009-2010. És a dir, unes deu vegades menys. El representant que l’OMS va enviar al Consell d’Europa ho va reconèixer així en l’audiència que es va produir a principis d’aquest últim any, encara que després ho acompanyés amb uns comentaris una mica difícils de comprendre.

¿Va arribar a haver-hi una investigació seriosa sobre el que va passar?

És un fet que el doctor Albert Osterhaus, expert en grip i assessor del govern holandès per a la pandèmia, va ser investigat oficialment pel parlament del seu país per actuar sota un presumpte conflicte d’interessos a causa de les seves relacions amb la indústria farmacèutica. Això va succeir a la tardor de 2009, i el seu posterior cessament com a assessor governamental va ser recollit pels mitjans de comunicació, encara que no amb molt de ressò. De fet, una col·lega amb qui vaig compartir un dinar fa uns dies, i que va estar molt involucrada en l’estudi del problema en el seu dia, ignorava que això hagués passat.

Crec que la majoria ho ignoràvem…

També és un fet que el doctor Keiji Fukuda va ser escoltat pel Consell d’Europa, a petició d’aquest organisme i al gener de 2010, representant l’OMS en el context d’una investigació oficial promoguda per la seva Assemblea Parlamentària. La iniciativa va partir de la Comissió de Sanitat de l’Assemblea, presidida llavors per l’alemany Wolfgang Wodarg, que va aprovar per unanimitat sol·licitar de Consell una investigació urgent. El motiu adduït va ser la sospita que els experts de l’OMS, o alguns d’ells, poguessin haver actuat sota la influència d’un conflicte d’interessos semblant al que s’havia plantejat abans a Holanda amb Osterhaus. Els mitjans es van fer ressò de les paraules de Fukuda en la seva audiència, aquesta vegada amb més èmfasi.

Va ser exagerada la declaració d’alerta pandèmica?

Això és opinable. Jo penso que va ser desencertada, però altres no hi estaran d’acord, i aquestes opinions són per a mi molt respectables encara que jo no les comparteixi.

Llavors, no procediria parlar de responsabilitat penal…

Cercar responsabilitats penals suposaria plantejar no només que es van fer les coses malament, sinó també que es van fer malament conscient i intencionadament. Ni això s’ha demostrat mai, ni jo plantejo en absolut que hagi succeït.

Com es va arribar a recomanar no viatjar a Mèxic si no estàvem davant d’una amenaça real?

La recomanació es va basar en el que estableixen els documents vigents sobre actuació en cas d’alerta epidèmica de grip, i va ser formalment correcta. Una altra cosa és jutjar si el que diuen aquests documents és o no encertat en tots els seus punts.

S’ha calculat el capital que va moure en el món l’alerta pandèmica?

No crec que ningú ho hagi fet seriosament, al menys jo no ho sé. Sí que hi ha xifres pel que fa a la despesa pública en adquisició d’antivirals i de vacunes per part dels governs amb motiu de l’alerta, que es xifren en milers de milions de dòlars. També es pot rastrejar l’evolució de les xifres anuals de vendes d’alguns dels antivirals actius enfront de virus de la grip en els anys anteriors i posteriors a les alertes de la grip aviària i de la grip A nova, això pot fer-ho qualsevol que es mogui una mica a Internet.

Pot explicar-nos en què consisteix el model matemàtic d’anàlisi?

En relació amb la situació concreta, i fictícia, que es descriu en la novel·la, consisteix a construir mitjançant ordinador models estructurals de dues proteïnes molt similars, que només difereixen en uns determinats aminoàcids en la seva seqüència, i en utilitzar algoritmes matemàtics per predir si els anticossos generats pel sistema immunològic enfront d’una d’elles reconeixeran o no eficaçment a l’altra. D’aquesta manera, es pretén predir si els que es van infectar anteriorment per un virus que porta la primera proteïna estaran o no protegits enfront d’un altre que porti la segona sense necessitat d’acudir a l’experimentació. Es tracta d’un exercici potencialment útil, però la qüestió rau en el grau de fiabilitat de la predicció que genera, que dependrà de fins a quin punt són correctes els models estructurals utilitzats i l’algoritme que explora la seva interacció amb els anticossos.

En la novel·la explica que una empresa farmacèutica es va lucrar, ja no només amb l’alarma, sinó que fins i tot va poder tenir alguna cosa a veure amb la manipulació genètica d’un virus. Perquè quedi clar, això és pura ficció, oi?

Absolutament en la ficció, si us plau! Un novel·lista ha d’acudir de tant en tant a aquests recursos diguem… extrems per muntar una trama que capti l’interès i l’atenció del lector. Em pregunto què hagués estat de Mr Hide sense la poció de doctor Jekyll…

Tenia l’alerta per la grip A connexions amb l’alerta de la grip aviària?

No, cap connexió directa. No obstant això, la grip aviària va motivar en el seu dia la revisió dels criteris que regulen la declaració d’una pandèmia de grip, i sense aquesta revisió, no s’hagués declarat mai una pandèmia de grip per un virus gripal tipus A de subtipus H1 en l’any 2009. En aquest sentit, sí que pot dir-se que va existir una certa connexió indirecta.

Van ser els mitjans de comunicació culpables de l’alarmisme o víctimes de l’alerta?

Al meu parer, no van ser culpables, encara que no pugui negar-se una clara tendència general en els mitjans a exagerar les coses en aquestes situacions. Penso que, en aquest cas, va ser suficient només amb recollir textualment el que alguns experts declaraven per generar l’estat d’alarma social que es va viure durant aquells mesos. Per la resta, em costa molt pensar en el quart poder com a víctima de res …

Per què els mitjans de comunicació no van investigar més a fons l’escàndol que va suposar l’alerta?

Jo coincideixo en apreciar que aquestes iniciatives de recerca, una d’elles saldada amb una dimissió -o amb un cessament, no ho tinc clar això- d’un tècnic europeu de primera fila, van tenir menys repercussió en els mitjans del que es podria esperar. Potser es va jutjar que no convenia lesionar la imatge d’un organisme internacional tan important com l’OMS, no ho sé. Sens dubte són vostès, els professionals de la comunicació, qui poden respondre a aquesta pregunta molt millor que jo.

Categories
EPIDÈMIESEscriptorsLLIBRESNovel·la negra / ThrillerPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES