Manel Haro. Barcelona / @manelhc
No hi ha dubte de què Eddie Redmayne és un actor espectacular. Tot i que porta deu anys apareixent en diverses pel·lícules, no va ser fins a Los miserables (dirigida per Tom Hooper, i estrenada el 2012) que se’n va començar a parlar d’ell amb força. En la seva següent aparició va interpretar a Stepehen Hawking a La teoría del todo (James Marsh, 2014), un paper que li va valer l’Oscar al Millor Actor. La chica danesa és la darrera pel·lícula que ha arribat a les nostres cartelleres protagonitzada per ell, i la seva feina li ha valgut, de moment, una nova nominació a l’Oscar.
A La chica danesa (dirigida per Tom Hooper), Redmayne és Einar Wegener, un pintor de Copenhague dels anys 20 que viu un moment força dolç de la seva carrera. Viu amb la seva esposa, Gerda (Alicia Vikander), que també és pintora. És ella qui un dia li demana que es vesteixi de dona per a substituir una model que està malalta. Einar es resisteix al principi, però quan es posa la roba de dona, el joc comença a semblar-los tan divertit als dos, que repetiran l’experiència i ell es convertirà, vestit de dona, en la seva model, la musa que farà que l’obra de Gerda guanyi prestigi i generi benefici. Però Einar comença a sentir-se molt còmode en aquest nou rol, crea una vida paral·lela com a dona, Lili Elbe, i això farà que s’adoni que, en el fons, ell sempre havia preferit ser una noia.
La vida dels Wegener canvia dràsticament. A l’Einar deixa d’interessar-li la pintura i se centra en desenvolupar-se com a Lili Elbe, allunyant-se el màxim possible del seu jo masculí, mentre que Gerda està cada cop més preocupada pel que fa el seu marit. Aquesta història està basada en fets reals, en la vida de Lili Elbe, la primera persona coneguda que es va sotmetre a una operació de canvi de sexe. La pel·lícula ens ofereix una reflexió sobre la identitat, sobre la lluita de qualsevol ser humà per ser qui realment vol ser, per sobre d’obstacles socials. Segurament la vida de Lili va ser encara més complicada del que ens mostra el film, però el que veiem a la pantalla és suficient per fer-nos una idea del seu patiment. I no només del d’ella. També cal destacar el paper de Gerda Wegener, una dona que estima tant el seu marit, que és capaç d’ajudar-lo a fer realitat el seu somni encara que això signifiqui allunyar-lo poc a poc d’ella. Penseu-hi: pot haver quelcom més dur en una relació que veure com la felicitat de la teva parella implica que cada cop estigui més fora del teu abast? Un procés lent, però irreversible.
La chica danesa, basada en la novel·la de David Ebershoff que ha publicat recentment Anagrama, és una pel·lícula que cal veure. Està feta amb una extrema sensibilitat. Els actors fan una feina immillorable. A banda d’Eddie Redmayne (un actoràs!), també està nominada a l’Oscar Alicia Vikander (Gerda), que fa una tasca magnífica. Tom Hooper està nominat com a Millor Director i l’espanyol Paco Delgado com a Millor Disseny de Vestuari. Més enllà de l’equip artístic, la història ens hauria de fer reflexionar a tots. Abans no era tan fàcil lluitar per ser qui realment es volia ser. Avui dia ho és més, perquè la societat és (en teoria) més oberta i la medicina ha avançat, però encara queda molta feina per fer. Avui encara hi ha joves que es treuen la vida per culpa de l’assetjament.
