Antoni Garcés. Madrid
El Prado acull fins el setembre l’exposició El Bosco: La exposición del V centenario, en commemoració del cinquè centenari de la mort del pintor flamenc. Nascut a Hertogenbosch (Ducat de Brabant, actual Holanda) als voltants de 1450, Jeronimus van Aeken pertanyia a una família de pintors i des de jove va aprendre l’ofici. Va viure un temps de canvis, tant a nivell polític com a nivell espiritual i religiós: el començament del Renaixement i el moviment humanista i la crisi del pensament medieval. Va formar-se al taller del seu pare i la bona posició econòmica de la seva família i casar-se amb una jove d’una família rica el va permetre accedir a les classes socials benestants. Va adoptar el nom de Jeronimus Bosch en honor a la seva ciutat de naixement i tot i que no va signar gaires obres i se sap que moltes de les seves pintures van ser destruïdes durant la reforma protestant al ser considerades immorals, es pot seguir la pista de la seva vida fins al dia de la seva mort, el 9 d’agost de 1516, que està als arxius d’una confraria de Hertogenbosch de la qual el pintor en formava part.
Aquesta és l’exposició més gran que s’ha fet mai del Bosch i conté aproximadament un 75% de la seva obra conservada a més a més de dibuixos seus i altres obres d’autors de la seva ciutat i la seva època. La mostra és una fita per a tots els amants de l’art, tant a nivell de les obres exposades com en el que es refereix a la museografia. És important el què s’exposa, però també ho és la manera com s’exposa i al Prado en saben molt d’això. Per al Bosch han plantejat una exposició ben diferent al què estem acostumats on predominen les parets corbes que conviden a una fluïdesa i a un deambular en un únic sentit cosa que fa l’exposició ràpida i àgil, essencial tenint en compte la gran quantitat d’obres exposades i l’afluència massiva de visitants que s’espera per a aquesta exposició.
El no poder ordenar les obres cronològicament (moltes no estan datades) també obliga a buscar solucions alternatives. Al Prado s’ha optat per dividir l’exposició en sis seccions temàtiques que organitzen l’obra del Bosch i l’exposició. Cada sala/secció gira literalment al voltant d’una obra major del pintor situada de manera que es pot caminar al seu voltant i observar-la des de tots els angles. Això és especialment interessant amb els tríptics ja que les taules laterals estan pintades tant per la cara interior com per l’exterior.
La primera secció s’anomena “El Bosco y Hertogenbosch” i ens situa en la ciutat i l’època del pintor per mitjà d’obres d’autors coetanis. A aquestes obres se suma un retrat del Bosch realitzat per Cornelis Cort i un manuscrit dels Comentarios de la pintura de Felipe de Guevara on es pot veure el nom del pintor flamenc. La segona secció està dedicada a la infància i la vida pública de Crist i té com a obra central el Tríptic de l’Adoració dels mags del museu del Prado. També es poden veure les adoracions dels mags de Nova York i Filadèlfia a més a més de dibuixos de seguidors del Bosch. El missatge d’aquestes obres és el de la imitació de Crist i tot i que són obres molt tradicionals, el pintor ja introdueix elements propis del seu particular estil. La tercera secció i la més gran en quant a quantitat d’obres és la dels sants. Presidida pel cabdal tríptic de Les temptacions de Sant Antoni de Lisboa, aquesta sala és on veiem l’obra religiosa més representativa del Bosch i on es veuen ja molts elements fantàstics i onírics típics de la seva obra, com pot ser el peix volador que transporta a dues persones a la taula dreta del tríptic de les temptacions de Sant Antoni.
La secció “Del paradís a l’infern” està integrada principalment per tríptics on hi ha representats els dos mons a les taules laterals i on a la taula central hi trobem la particular visió del pecat que tenia el pintor. El carro de palla és l’eix d’aquesta sala que pretén mostrar a l’home el que pot passar si s’abandona als plaers sense mesura i al pecat. Està clar que el tríptic El Jardí de les delícies es mereix una sala sencera per a ell sol i que aquesta sala no pot portar cap nom que no sigui el seu. L’obra és la més famosa del Bosch i una de les obres insígnia del Prado. En aquesta sala la peça queda col·locada de manera que encara es veu més espectacular del que ja és i està envoltada per radiografies on es poden observar els canvis que va realitzar el pintor respecte del dibuix inicial. El jardí de les delícies és un món en si mateix, on tothom queda meravellat per la gran quantitat i diversitat d’éssers fantàstics que és capaç d’imaginar la ment del mestre flamenc; és impossible quedar indiferent davant de l’explosió de color i estímuls d’aquest tríptic considerat com una de les millors obres de la pintura.
La secció “El mundo i el hombre: Pecados Capitales y obras profanas” té al seu centre la Taula dels Pecats Capitals del Prado i en ella podem trobar obres de menor volum però no per això menys importants com El venedor ambulant o La mort i l’avar. Tanca l’exposició una secció dedicada a la passió de Crist amb Ecce Homo i La coronació d’espines. Aquestes obres no tenen tantes figures com és habitual en el Bosch i intenten dirigir la visió del creient cap a Crist i despertant en l’espectador sentiments de compassió pel patiment de Crist.
En definitiva, aquesta exposició és una oportunitat única per descobrir o tornar a gaudir l’obra del Bosch deixant-nos endur per una museografia innovadora i que fa més intensa l’experiència. En pintors l’obra dels quals està distribuïda per tot el món s’agraeixen exposicions com aquesta, exposicions en les que el Museu del Prado és especialista (recordem les exposicions del Greco i van der Weyden dels darrers anys), per tant no hi ha excusa per no escapar-se a Madrid aquest estiu a gaudir de l’obra d’un dels mestres de la pintura en gairebé la seva totalitat i presentada de la millor manera possible.
________
El Bosco: La exposición del V centenario / Museo Nacional del Prado (Paseo del Prado s/n. Madrid) / Fins l’11 de setembre de 2016 / www.museodelprado.es
