Nur Costa. Barcelona / @nurcosta
Helen Oyeyemi ha escrit Boy, Snow, Bird, la fábula de tres mujeres publicada per Editorial Acantilado (2016) i traduït per Maria Belmonte. És una nova versió -molt més compassiva- del conte de Blancaneus, que s’explica en tres parts, com es dedueix del títol, narrat per cada una de les tres dones de la història. Boy Novak és qui narra la primera part de la història; la seva filla, Bird, narra la secció del mig. I la fillastra de Boy, Snow, narra la tercera part. Però no té veu pròpia. Descobrim qui és Snow a través d’un grapat de cartes que s’intercanvia amb Bird. Però lluny d’imaginar-nos que Snow serà l’eix central de la història, no ho és, sinó les relacions que tenen entre elles, el context polític i cultural en què se centra la història i, fins i tot, en les decisions que Boy, com a mare i madrastra, pren.
Comencem veient en Boy similituds del conte de la Blancaneus. Boy és una noia amb una obsessió latent pels miralls que s’escapa del seu pare abusiu (que es dedica a caçar rates) i marxa cap a les terres de Flax Hill, un microcosmos de la petita ciutat d’Amèrica al voltant dels anys 50. Amb el temps, coneix el pare de Snow, Arturo, i s’hi casa (tot i que el cor de Boy està en una altra banda). En part, va propiciar aquest casament pel desig irrefrenable de voler convertir-se amb la mare de Snow, una nena especialment bellíssima i adorada per tothom qui la coneix. Més tard, Boy dóna a llum a Bird. Però aquest naixement posa la família en una situació que fa petar la bombolla en la que vivien fins ara. Els prejudicis entren en joc.
És amb el naixement de Bird que la història canvia dràsticament. Bird neix amb la pell fosca i és quan tothom pren consciència que els Whitman són una família negra fent-se passar per blancs. El nom de la família ja ho insinua. Boy, tot i que és encoratjada per la seva sogra a enviar Bird a qualsevol lloc lluny de casa seva, fa tot el contrari i es desempallega de Snow, complint amb el seu destí de madrastra dolenta, per a què vagi a viure amb parents llunyans. Els Whitman ja van abandonar i fer fora a una filla de pell fosca, la Clara. Per això la sogra de Boy li aconsella que faci el mateix amb Bird. Però en comptes de fer-los-hi cas, decideix complir amb el paper de madrastra dolenta i enviar a Snow ben lluny, perquè visqui amb la Clara.
Oyememi inclou algunes referències da la Blancaneus: el nom de Snow (neu), el tema de la madrastra, la obsessió pels miralls i alguna que altra reflexió més. Boy està obsessionada amb els miralls i busca respostes constantment en ells. I li fa preguntes: “Els miralls veuen moltes coses. Ens podrien ajudar si així ho desitgessin. Vaig parlar amb cada mirall de l’apartament. Jo els vaig preguntar, els va dir que no sabia què fer, però cap d’ells em va respondre.” De fet, hi trobem altres referències que esquitxen la història per retre homenatge als contes de fades d’abans. Cal dir, però, que més enllà d’aquests paral·lelismes, Boy, Snow, Bird té el seu propi caràcter, és una història sobre les relacions racials, la germanor i els secrets. De fet, l’objectiu real de la novel·la són aquestes relacions racials que l’autora ens presenta en l’escenari d’una petita ciutat d’Estats Units el 1950.
Al final de la novel·la, ens preguntem si Boy és la que està tractant a tothom, en especial Snow, malament o si és el món en general qui ho fa. Hi ha diverses capes morals que condicionen la percepció de si el que passa és acceptable o no. I per descomptat, la ironia és que el membre de la família més blanc de tots, Snow, és enviat a viure amb la família de més color. La novel·la planteja al lector diversos interrogants perquè reflexioni al llarg de la lectura. I perquè segueixi reflexionant una vegada ha acabat de llegir-la.
