Antoni Garcés i Román Fernández
Estudiar l’obra de l’arquitecte Norman Foster és ara una mica més fàcil, després que el britànic hagi estrenat la fundació que porta el seu nom i que té com a objectiu posar a l’abast dels interessats una sèrie de materials que ofereixen un recorregut pel seu univers personal i professional, a més de possibilitar projectes de caire social o benèfic que no trobaven cabuda al despatx Foster + Partners, com per exemple els droneports per a campaments a l’Àfrica sobre els quals ara hi treballen. La Norman Foster Foundation obre així les seves portes a Madrid, amb un tret de sortida de gala, el fòrum «Future is Now», que va acollir grans personalitats del món de l’arquitectura i el disseny amb una idea de futur similar a la de Foster, per tractar els problemes que esperen als arquitectes, dissenyadors i urbanistes en els propers anys, i esbossar possibles estratègies i solucions.
Celebrat al Teatro Real, «Future is Now» va reunir al voltant d’exposicions, entrevistes i taules rodones, personalitats com l’arquitecte Alejandro Aravena, premi Pritzker 2016; l’empresari Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York; o el dissenyador Jonathan Ive, dissenyador en cap d’Apple, a més del propi Foster o l’alcaldessa Manuela Carmena, que va obrir l’acte i va agrair a l’arquitecte anglès que hagués triat Madrid per debatre sobre la ciutat del futur i els reptes que aquesta depara, des de les desigualtats socials a la desaparició del cotxe; l’avenç de la tecnologia i la seva relació amb l’art i la desaparició de les disciplines per a una educació polièdrica, més acord amb els temps.
De totes les personalitats assistents al fòrum es desprenia una visió optimista, en alguns casos gairebé utòpica, del futur. Un futur possible gràcies als avenços tecnològics i del que les ciutats en seran les absolutes protagonistes. Es va parlar de com l’augment de població que viuen a les metròpolis anirà a l’alça, i de la necessitat que puguin acollir totes aquestes persones i seguir funcionant. Alejandro Aravena, en una de les intervencions més celebrades, va parlar de la correcció de la desigualtat i la creació d’infraestructura; una infraestructura útil i eficaç, que no només contingui instal·lacions i serveis sinó que pugui donar lloc també a comerç, habitatge, llocs de reunió… En resum, una ciutat més gran, tecnològica i autosuficient, on els edificis seran gairebé màquines que duran a terme totes les tasques necessàries per al seu funcionament.
Interior de la Norman Foster Foundation.
Foster va posar d’exemple a seguir la crisi que van patir les ciutats a finals del segle XIX, a causa de la gran quantitat de cavalls que hi havia, encarregats de tirar dels cotxes, autobusos i camions. En aquell moment es van rendir i ho van donar per impossible i tan sols deu anys després la invenció del cotxe va treure als cavalls de les ciutats. Segons Foster, els cotxes ara són els cavalls i necessitem algun invent revolucionari que els faci fora; ell creu que al futur de les ciutats no hi ha lloc per als cotxes.
La resta de convidats al fòrum abordaven els aspectes que seran necessaris a les urbs del futur; el disseny, la tecnologia i la creativitat. Essent destacables les intervencions de Matthias Kohler del departament d’investigació de la ETH de Zurich sobre el futur de la construcció, l’entrevista a Jonathan Ive, dissenyador en cap d’Apple, on es va discutir allò important en el futur de la tecnologia (segons Ive les persones) o la conversa entre els artistes Cornelia Parker i Olafur Eliasson sobre l’art a l’actualitat i el que intenta produir en les persones.
El llegat de Foster
La fundació està ubicada al carrer Monte Esquinza, i ha triat per a la seva seu un palauet d’estil francès construït per l’arquitecte Joaquin Saldaña a principis del segle XX, que ha estat seu de l’ambaixada turca i d’Altae entre altres. Dins, hi trobem tot allò que defineix la figura de l’arquitecte britànic, tant la seva obra, com les seves idees, influències o interessos. A l’arxiu de la fundació, situat al soterrani, conserven des dels seus exercicis universitaris als seus esbossos més recents; més de mil dos-cents blocs de dibuix i, a més, una gran biblioteca de llibres i revistes d’arquitectura que ha anat creant durant més de seixanta anys de professió.
A la planta baixa i el primer pis del palauet s’hi ha establert la seva col·lecció de maquetes, més de 400 models que il·lustren la seva trajectòria professional i que s’han ordenat per temàtica del projecte en les diferents estances. Les golfes s’han reservat per a una delegació de Foster + Partners que treballa, actualment, en el projecte del Salón de Reinos del Museo del Prado de Madrid.
Finalment, al pati del palauet, Foster ha aixecat un pavelló d’acer i vidre que dialoga amb l’edifici de pedra existent, i que allotja el sancta santorum de la fundació: maquetes, peces d’art i altres objectes que han estimulat i inspirat Foster al llarg de la seva trajectòria, i que, per tant, han estat claus en la seva producció arquitectònica. La fundació, però, no pretén ser tan sols un museu, sinó també un laboratori per a projectes independents als del despatx, i es per això que dedica part dels seus espais a la investigació. Norman Foster estreta així la seva relació amb Madrid i amb el futur.
