Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Ha arribat al MNAC l’esperada exposició sobre Bartolomé Bermejo, pintor singular, enigmàtic i l’obra del qual es troba dispersa per diferents indrets. No és pas que el pintor fos un desconegut pels interessats en l’art medieval, el MNAC compta amb obra seva i la Pietat Desplà la tenim a la Catedral de Barcelona. Però mancava un esforç de divulgació que ens fes ampliar la mirada sobre la pintura d’aquella època, en concret per la produïda al món hispànic. L’exposició ha passat pel Museu del Prado i, en una versió més reduïda, viatjarà a la National Gallery de Londres.
La vida del pintor està plena de misteris i moltes coses que s’afirmen sobre ell es basen en hipòtesis o pistes esbrinades a través de diferents documents o de les firmes i referències que trobem en les mateixes pintures i en els contractes per als encàrrecs. La seva vida se situa entre 1440 i 1501, es deia, en realitat, Bartolomé de Cárdenas, i el seu famós sobrenom pot respondre a molts motius, el més versemblant dels quals, tot i que sense cap seguretat evident, respondria al fet de ser pèl-roig. També sembla, i s’accepta, que era cordovès, tot i que fins i tot això pot ser susceptible d’interpretacions.
És altament probable que fos un jueu convers, això explicaria la seva itinerància i que treballés, sobretot, als territoris de la Corona d’Aragó, a Daroca, Saragossa o l’esplèndida València del moment. I a Barcelona, on Lluís Desplà, un personatge interessantíssim, li va encarregar la famosa Pietat, considerada la seva obra mestra i la darrera de la qual tenim notícia. La Inquisició de l’època se centrava sobretot en perseguir els jueus conversos sospitosos de pràctiques no ortodoxes i la dona de Bermejo, una rica vídua aragonesa, processada per aquell tribunal inquietant. Podria ser que s’hagués mogut a dins d’una mena de xarxa d’ajuda mútua entre jueus conversos. I que això expliqui perquè va haver de treballar amb gent remarcable professionalment però de menys volada artística.
Se sap també que devia ser una persona difícil en el tema de la feina, amb fama de no acabar les tasques encomanades, fins al punt de què se’l va amenaçar amb l’excomunió de no fer allò a què s’havia compromès, una amenaça que sembla que s’utilitzava com a una mena de garantia de compliment, en alguns casos. S’ha especulat sobre una possible estada a Flandes tot i que resulta improbable. En tot cas, d’alguna manera, va conèixer la pintura flamenca, que el va influenciar de forma evident. Els quadres de Bermejo sobten pel treball de les textures, dels relleus i les brillantors, per una mena de magistral tractament de la lletjor humana, pel gran nombre de detalls que s’hi van descobrint, alguns dels quals gràcies a les bones restauracions. A la Pietat Desplà s’han trobat un munt d’animals i espècies botàniques reals, molts detalls son difícils de copsar i l’exposició compta amb un audiovisual que amplia un munt d’elements imperceptibles. És possible que fes servir lents o lupes, per tal d’aconseguir aquesta precisió.
Més enllà de la realitat, Bermejo compta amb la seva imaginació, a l’hora de reflectir personatges estranys, inferns, dimonis o dracs. En alguns casos frega l’heterodòxia però no eren temps per a sortir-se gaire del que tocava. Com que la temàtica havia de ser religiosa i el mecenatge procedia de sectors vinculats a l’església els pintors aprofitaven els petits espais de les seves obres per fer volar la imaginació i incidir en gèneres com el paisatge o el retrat, que després han tingut vida pròpia. S’ha editat un molt bon catàleg de l’exposició, un llibre d’aquells que son per tenir, amb informació actualitzada i imatges acurades. És aquesta una exposició per contemplar sense pressa, i, si pot ser, més d’una vegada tot i que, per sort, la Pietat Desplà la tenim a tocar de casa.
________
Bermejo. El geni rebel del segle XV / MNAC (Parc Montjuïc, s/n) / Fins el 19 de maig de 2019 / www.mnac.es
